Download Historia. Metodología 23
Transcript
PÓRTICO Semanal Fundada en 1945 e-mail: [email protected] Historia Metodología 23 Responsable de la Sección: Concha Aguirre Nº 555 30 septiembre 2002 Dirige: José Miguel Alcrudo Obras generales: 001 — 102 Metodología: 103 — 208 OBRAS GENERALES 001 Actas de los XV encuentros de historia y arqueología. La administración municipal: poder y servicio. San Fernando, diciembre de 1999 2000 – 187 pp. 9,02 INDICE: A. Franco Silva: Los municipios gaditanos en la baja edad media: perspectivas de investigación — J. M. de Bernardo Ares: Poder local y participación ciudadana. La impronta del pasado en el presente — J. L. López Garrido: La Isla de León. El interés nacional en el origen de un municipio — J. J. Vidal: El régimen municipal en la corona de Aragón. De la insaculación a la Nueva Planta — D. Caro Cancela: Poderes locales y poder central en la España contemporánea — J. M. Bernal Guillén: La municipalización y el proceso de romanización de la Hispania ulterior/Baetica — J. M. Navarro Domínguez: La crisis del poder señorial en el municipio en el tránsito del Antiguo al Nuevo Régimen. La casa de Arcos-Osuna en la Campiña sevillana — M. J. Izco Reina: Inicios de una oligraquía local. Los Hurtado en el cabildo de la Real Villa de Puerto Real — M. J. Parodi Álvarez / M. J. Izco Reina: Un modelo de oligarca urbano en el Cádiz del seiscientos. Alonso de la Rosa y Tovar, regidor perpetuo (1648-1704) — J. Moreno Oviedo / D. Pecci Martín: Los comienzos de la obra municipal liberal en el Cádiz de 1820 — J. M. Rodríguez Díaz: Poder municipal y libertad de prensa. Actitudes de los ayuntamientos ante la crítica periodística en el siglo XIX. 002 L’Adour maritime de Dax à Bayonne. Actes du LIIIe congrès d’études régionales de la Fédération historique du sud-ouest,tenu à Dax et à Bayonne, les 27 et 28 mai 2000 2001 – 390 pp., map. 27,00 INDICE: P. Guillaume: De Dax à Bayonne au fil de l’Adour — S. Lerat: Le Bas-Adour dans le espace 2 PÓRTICO SEMANAL 555 régional, national et international — J.-P. Bost: Dax et les Tarbelles — J.-P. Fourdrin / R. Monturet: Les poternes de l’enceinte gallo-romaine de Dax — J.-B. Marquette: La formation du réseau paroissial en Gosse, Seignanx et pays d’Orthe (VIe-XIVe siècles): éléments d’une réflexion — F. Hirigoyen: La fondation de Capbreton par des Bayonnais — J. Pontet-Fourmigué: L’activité du nourrissage dans le Bas-Adour au XVIIIe siècle — A. & J. de Cauna: Des rives de l’Adour aux colonies d’Amérique: hommes et produits sur la pente du fleuve au XVIIIe siècle — F. Duhart: Remarques sur les cultures matérielles du sud-ouest landais au XVIIIe siècle — J. Marsan: L’ancien pont Notre-Dame de Dax — A.-M. Bellenguez-Darne: Les incendies de Bayonne — J.-P. Laulom: Évêques d’Aire ou de Dax? ou l’errance du siège épiscopal — J. Ansoborlo: Le Bas-Adour de l’Empereur (1808-1814) — P. Hourmat: Bayonne et le projet de canal des Pyrénées ou Canal Galabert (1825-1845) — J. Peyresblanques: Isidore Salles sous-préfet de Dax — J.-C. Drouin: Un projet pour Capbreton port de commerce (1919) — J.-J. Taillentou: Dax et Saubusse, ports de l’Adour et des Landes forestières à leur apogée (XVIIIe siècle-1815) — F.-X. Cuende: Les pêches commerciales dans l’estuaire de l’Adour: hier, aujourd’hui, demain — F. Saint-Girons: Les Barthes: capital touristique — J.-F. Hamon: Le Bas-Adour dans la littérature: quelques représentations — H. Velasco-Graciet: Le concept de frontière dans le Bas-Adour landais — C. Desplat: Des hommes et des eaux dans les pays de l’Adour à l’époque moderne. 003 Amarè Tafalla, M. T., ed.: Astorga I: Contexto geográfico e histórico 2002 – 201 pp., fig. 20,00 004 Anderson, P.: El estado absolutista 2002 – v + 592 pp. 21,04 005 Andrés Gallego, J., ed.: Textos clásicos para la historia del reino de Navarra. CD-ROM 1999 – CD-ROM 180,00 INDICE: J. Andrés Gallego: Historia contemporánea de Navarra. Madrid, 1999 — Cuadernos de las leyes y agravios reparados por los tres estados del reino de Navarra (2 vols.). Pamplona, 1964 — Fuero general de Navarra: amejoramiento del rey don Phelipe: amejoramiento de Carlos III. Pamplona, 1964 — J. de Moret: Anales del reino de Navarra (12 vols.). Tolosa, 1890-92 — Novissima recopilación de las leyes del reino de Navarra: hechas en sus Cortes generales desde el año de 1512 hasta el de 1716 inclusive (3 vols.). Pamplona, 1964 — Real Academia de la Historia: Diccionario geográfico-histórico de España... (2 vols.). Madrid, 1802 — B. de Rojas y Sandoval: Constituciones synodales del obispado de Pamplona. Pamplona, 1591 — J. Yanguas y Miranda: Diccionario de antigüedades del reino de Navarra (3 vols.: I: A-J; II: L.-R; III: S-Z y adiciones). Pamplona, 1964 — J. Yanguas y Miranda: Diccionarios de los fueros del reino de Navarra: y de las leyes vigentes promulgadas hasta las Cortes de los años 1817 y 1818 inclusive. Pamplona, 1964 — J. Yanguas y Miranda: La contragerigonza o refutación jocoseria del ensayo histórico crítico sobre la legislación de Navarra. Pamplona, 1966 — J. M. de Zuaznavar: Ensayo históricocrítico sobre la legislación de Navarra (2 vols.: Volumen primero que comprende: discurso preliminar; Volumen segundo que comprende: libros segundo y tercero de la parte tercera). Pamplona, 1966. HISTORIA. METODOLOGÍA 23 3 006 Angelides, S.: A History of Bisexuality 2001 – ix + 281 pp., fig. 23,00 007 Attali, J. y otros: Les utopies, moteurs de l’histoire? Les rendez-vous de l’histoire, Blois 2000 2001 – 123 pp. 13,48 INDICE: J. Attali: Mondialisation et utopie — M. Winock: Le communisme est-il une utopie? Débat organisé par la revue L’histoire — M. Riot-Sarcey: Le féminisme, une utopie? — P. Schmitt Pantel: L’Égalité entre les hommes et les femmes: une utopie? — A. Touraine: La société comme utopie — B. Boutros-Ghali: Vers une démocratie globale! Une utopie aujourd’hui, une réalité demain? 008 Baila Herrera, F.: La educación en la orden de Santa María de Montesa 2001 – 319 pp. 15,00 009 Bailly-Maitre, M.-C. / A. Ploquin / N. Garioud, eds.: Le fer dans les Alpes du moyen-âge au XIXe siècle. Actes du colloque international de Saint-Georges-d’Hurtières, 22-25 octobre 1998 2001 – 243 pp., fig. 38,94 INDICE: A. Ploquin: Panorama des minerais de fer — D. Gasquet & al.: Origine, évolution et âge de la formation géologique concernant les minéralisations des Hurtières (Série Satinée de Belledonne) — I. Bud: Les problèmes de stabilité dans une mine de Saint-Georges-d’Hurtières — 1. L’histoire des entreprises: N. Garioud: Mines et métallurgie du fer dans les massif des Bauges (Savoie/Haute-Savoie), 1350-1850 — M. H. Gelting: Mines, martinets et travail du fer dans la châtellenie comtale de Maurienne au XIVe siècle — L. Crabières: L’exploitation du minerai des Hurtières en Savoie au XVIIe siècle — V. Protat: La production du fer à Saint-Georges-d’Hurtières (Savore) du XVIe au XIXe siècle — A. Mélo: L’exploitation du fer dans la région d’Annecy (HauteSavoie). Les mines de la montagne de Mandallaz — G. Mones: Les documents sur l’exploitation minière en Valchiusella, XIIIe-XVIe siècles — L. Faraggiana: Gli statuti di Brosso — G. Berattino: Radicali trasformazioni socio-economiche nel terzo decennio del sec. XVIII per la scoperta di nuove vene di magnetite a Traversella — G. Di Gangi: Piemonte medievale e post-medievale: un caso di studio integrato delle risorse minero-metallurgiche — P. Rosenthal & al.: Mines de fer et métallurgie chez les Chartreux de Durbon (Hautes-Alpes) — J.-P. Comiti: La fer en Corse au XVIIe siècle: l’apport des textes et de l’archéologie — M.-P. Lanza: L’exploitation du fer dans les massif des Maures des origines à nos jours — 2. L’histoire des techniques: E. Baraldi: Réduction du minerai de fer et système de ventilation dans les zones alpines — J.-F. Belhoste: La trompe hydraulique. Naissance et diffusion d’un nouveau procédé de soufflerie au XVIIe siècle — O. Codina Vialette & al.: Le dernier bas fourneau. L’obtention du fer par le système direct à la fin du XIXe siècle (Andorre) — C. Cucini Tizzon / M. Tizzoni: Il riciclagglio delle scorie negli altoforni preindustriali — C. Dubois: Éléments pour une typologie des fours de grillage de la sidérite d’Allevard (Isère) — B. Beck: Réduction de la magnétite dans un bas fourneau du Mont-Chemin (Valais-Suisse) — D. Fournier: Examen d’un massé issu d’un bas fourneau à trompes hydrauliques — A. Ploquin: Les scories paléométallurgiques de Basse Maurienne: le point sur les travaux en cours — P. Merluzzo & al.: Réduction expérimentale, St-George-des-Hurtières (Sa-voie) — 3. Valorisation des sites miniers: 4 PÓRTICO SEMANAL 555 S. Gely: Valorisation du patrimoine sidérurgique en Grésivaudan — C. Spillemaecker / S. Vincent: «Les maîtres de l’acier, histoire du fer dans les Alpes», une exposition au musée Dauphinois à Grenoble (Isère) de 1996 à 1998 — G. Faraggiana: Le construzioni in pietra del sito minerario e metallurgico di Brosso — A. Baietto / S. Mantovani: La lavorazione del ferro e della pietra in Valchiusella: l’esperienza di Traversella — A. Milone: Lo sfruttamento del talco in val di Lanzo. 010 Balboa López, X / H. Pernas Oroza, eds.: Entre nos. Estudios de arte, xeografía e historia en homenaxe o profesor Xose Manuel Pose Antelo 2001 – 1.329 pp. 59,39 011 Bell, B / P. Bennett / J. Bevan, eds.: Across Boundaries. The Book in Culture & Commerce 2000 – x + 160 pp. 51,60 012 Ben-Dov, M.: Historical Atlas of Jerusalem 2002 – 416 pp., fot., map., fig. 49,30 013 Berce, Y.-M., ed.: Vignerons et vins de Champagne et d’ailleurs, XVIIeXXe siècles 1988 – 135 pp., 9 fig. 9,52 INDICE: G. Clause: Présentation: Un numéro dans le vent... et dans le vin! — Vignes et vignerons: G. Clause: Le vigneron champenois du XVIIIe au XXe siècle. De la pauvreté contestataire de 1791 à la Révolution de 1911 — G. Dumas: L’enseignement de la viticulture dans la Marne de 1890 à 1930 — M. André: Le vigneron champenois, quelques approches — G. Meynier: La vigne en Algérie — C. Royer: Contribution ethnologique à une problématique de la culture populaire dans les pays de vignobles — Le vin et les buveurs: F. Frontisi-Ducroux / F. Lissarrague: Représentations grecques du vin — M.-H. de Rivière de La Mure: La fraude sur l’entrée du vin à Paris à la veille de la Révolution — F. Bonal: A propos de mon ouvrage Champagne — J. Beauroy: Les facteurs historiques du développement du vin de qualité en Bordelais aux XVIIe et XVIIIe siècles — N. Fierobe: Une autre chanson de la bouteille: histoire de la bouteille champenoise. 014 Bessis, S.: Occidente y los otros. Historia de una supremacía 2002 – 320 pp. 18,00 015 Bielza de Ory, V., ed.: Estudio histórico-geográfico del valle de Bielsa (Huesca) 1985 – 188 pp. 6,07 016 Board Games Studies, 4 2001 – 160 pp., fig., fot. 28,00 INDICE: A. Nœsheim: Daldøsa, and old dice game with an obscure origin — E. Østergaard / A. HISTORIA. METODOLOGÍA 23 5 Gaston: Daldøs, the rules — P. Michaelsen: Daldøs, an almost forgotten dice board game — A. Borvo: Sahkku, the «Devil’s game» — T. Depaulis: Jeux de parcours du monde arabo-musulman (Afrique du nord et Proche-Orient) — T. Depaulis: An arab game in the north Pole? 017 Borresen, K. E / S. Cabibbo / E. Specht, eds.: Gender and Religion / Genre et religion. European Studies / Études européennes 2001 – 363 pp., fig. 26,31 INDICE: E. M. Maier: At the roots of women’s exclusion from the public sphere? The heritage of the aristotelian «oikos» — U. Rapp: The heritage of Old Testament impurity laws: gender as a question of how to focus on women — N. Benke: Why should the law protect roman women? Some remarks on the Senatus Consultum Velleianum (ca. 50 A.D.) — J. Økland: Man is the measure of all things: gender and integration in Paul’s ekklesia — I. S. Gilhus: «The virgin whom the powers did not defile»: Thoughts about gender and salvation in the gnostic text The nature of the Archons — J. Divjak: Le rôle de la femme chez les Pères latins — M. Zelzer: Marcelline, la sœur de St. Ambroise et les vierges chrétiennes — M. Margoni-Kögler: Women promoting literary inculturation: a case study of the aristocratic roman matron Faltonia Betitia Proba and her biblical epic — E. M. Synek: The church as «oikos»: main canonical consequences — E. Giannarelli: Women and travelling in early christian texts: some aspects of a problem — F. E. Consolino: Supporters of faith, influencial through charity: religious concern and social visibility of saintly noblewomen in later roman empire — K. E. Børresen: Matristics: ancient and medieval church mothers — M. T. Guerra Medici: Women in civil and canon law from early to late middle ages — E. Mundal: The double impact of christianization for women in old norse culture — A. S. Arnórsdóttir: Two models of marriage? Canon law and icelandic marriage practice in the late middle ages — S. Andretta: Social identity and religious identity: the case of Isabella Farnese (1593-1651) — S. Cabibbo: La reprise d’un ancien topos dans l’Italie de la contre-réforme: la veuve chrétienne — M. Caffiero: A new religious congregation for women: the model of Maestre Pie during 17th and 18th centuries — E. Wiestad: Gender models in Europe in the 18th century — K. L. Ore: Gender perspectives in the history of the «History of religions» — A. Calissano: Women’s history and religious history in Italy: the reasons for an alliance — B. Heller: Gender and religion. 018 Bradley, R. S / P. D. Jones, eds.: Climate since AD 1500 1995 – xvi + 706 pp., 230 fig. 41,00 019 Braunstein, P., ed.: La sidérurgie alpine en Italie (XIIe-XVIIe siècle) 2001 – xvi + 624 pp., lám., gráf. 69,68 INDICE: L’espace alpin: F. Menant: Aspects de l’économie et de la société dans les vallées lombardes aux derniers siècles du moyen âge — C. Cucini Tizzoni: Dieci anni di ricerche sulla siderurgia lombarda: un bilancio — R. Comba: Produzioni metallurgiche nel Piemonte sudoccidentale (secoli XIII-XV) — R. Vergani: La produzione del ferro nell’area veneta alpina (secoli XII-XVI). Un bilancio prov-visorio — Techniques et sociétés: des entreprises et des hommes: E. Baraldi / M. Calegari: Pratica e diffusione della siderurgia «indiretta» in area italiana (secc. XIII-XVI) — E. Baraldi: Ordigni e parole dei maestri da forno bresciani e bergamaschi: lessico della siderurgia indiretta in Italia fra XII e XVII secolo — M. Arnoux: Innovation technique, intervention publique et organisation du marché: aux origines du district sidérurgique de la Valteline (XIIIe-XIVe siècles) — G. M. Varanini / A. Faes: Note e documenti sulla produzione e sul commercio del ferro nelle valli 6 PÓRTICO SEMANAL 555 di Sole e di Non (Trentino) nel trecento e quattrocento — M. Tizzoni: Tomaso Moroni da Rieti e le ferriere del Piacentino nel XV secolo — G. Di Gangi: L’attività estrattiva e metallurgica nel piemonte medievale. spostamenti di maestranze e trasmissione di tecnologie, «imprenditori minerari» ed insediamenti specializzati — R. Morelli: La perizia del calcolo. Maestri bergamaschi e bresciani al servizio degli este (sec. XVI-XVII) — La circulation et les marchés: P. Mainoni: La politica dell’argento e del ferro nella Lombardia medievale — P. Braunstein: L’acier de Brescia à la fin du XIVe siècle: l’apport d’une correspondance d’affaires — F. Morenzoni: Les produits sidérurgiques dans les comptes de péage de Saint-Maurice d’Agaune et de Villeneuve-Chillon (XIVe-XVe siècles) — P. Braunstein: Acier, fer et minerai de fer à la douane de Rome: commerce et entreprise au XVe siècle — Conclusion: J.-F. Belhoste: Mutations techniques et filières marchandes dans la sidérurgie alpine entre le XIIIe et le XVIe siècle. 020 Briggs, R.: Witches and Neighbours. The Social and Cultural Context of European Witchcraft 2002 – xvi + 400 pp. 26,05 INDICE: Myths of the perfect witch — The experience of bewitchment — Supernatural power and magical remedies — The projection of evil — Witch-finders and witch cures — Love and hatred: spouses and kin — Men against women: the gendering of witchcraft — The age of iron — The web of power — Internal and external worlds. 021 Brunel, G / O. Guyotjeannin / J.-M. Moriceau, eds.: Terriers et plansterriers du XIIIe au XVIIIe siècle. Actes du colloque de Paris, 23-25 septembre 1998 2001 – 464 pp., map., tabl. 44,00 INDICE: G. Fournier: Les origines du terrier en Auvergne (XIIIe-XVe siècle) — D. Angers: Terriers et livres-terriers en Normandie (XIIIe-XVe siècle) — W. Brunner: Les terriers allemands et autrichiens: panorama et méthodes d’édition — G. Larguier: Capbreus de Catalogne du nord (province du Roussillon) aux XVe-XVIIIe siècles — J. Beauroy: La représentation de la propriété privée de la terre: Land Surveyors et Estate Maps en Angleterre de 1570 à 1660 — J.-M. Duvosquel: Cadastres de paroisses en Belgique et dans la France du nord aux XVIIe et XVIIIe siècles — V. Weiss: Documents de gestion domaniale du moyen âge: censiers et comptes de censives parisiens — Y.-H. Le Maresquier-Kesteloot: Le terrier du roi pour la ville et faubourgs de Paris au début du XVIIIe siècle — M.-T. Lalaguë-Guilhemsans: Le dépôt des terriers de la Chambre des comptes de Paris — P. Charbonnier: La seigneurie auvergnate au miroir des terriers — S. Clavaud / E. Delarbre: Les terriers de Gelles (Puy-de-Dôme) du XVe au XVIIIe siècle: traitement informatique et exploitation des représentations — V. Bauchet-Cubadda: Terriers du pays de France et de Meaux au XVe siècle: formes, modalités de rédaction et vocabulaire — R. Verdier: Les terriers en Dauphiné: instruments de la résistance seigneuriale — N. Carrier / F. Mouthon: «Extentes» et «reconnaissances» de la principauté savoyarde: une source sur les structures agraires des Alpes du nord (fin XIIIe-fin XVe siècle) — P. Portet: La mesure géométrique des champs au moyen âge (France, Catalogne, Italie, Angleterre): état des voies de recherche — P. Béchu: Le corpus de la littérature des feudistes: problématique des auteurs et portée pratique des traités — J. Duma: Les horsins: problématiques et réalités: le duché-pairie de Rambouillet au XVIIIe siècle — B. Bodinier: Seigneurs et propriétaires dans la France moderne: l’exemple des campagnes de l’Eure — S. Bianchi: Terriers, plans-terriers et Révolution — R. Compatangelo-Soussignan / F. Hautefeuille: Des plansterriers pour la reconsti- HISTORIA. METODOLOGÍA 23 7 tution des paysages antiques et médiévaux: Italie et France méridionales — E. Mallorquí Garcia: Les campagnes de Gérone (Catalogne) au travers des capbreus de la première moitié du XIVe siècle — J.-L. Abbé: Parcellaire et terroir en Languedoc au moyen âge: l’apport des terriers et des plans-terriers à travers l’exemple d’Ouveillan (Aude) — T. Jarry: Un parcellaire médiéval et son évolution: la baronnie de Rots (Calvados) de 1479 à 1835 — S. Olivier: La seigneurie et l’agriculture en Lodévois d’après deux plans-terriers du XVIIIe siècle — F. Stalder: Typologie et évolution des terriers entre Lyonnais et Pays de Gex des origines au début du XVIe siècle — A. Antoine: Les plansterriers du duché de Penthièvre supports d’une micro-histoire paysagère? 022 Buchet, C., ed.: Sous la mer: le sixième continent. Actes du colloque international tenu à l’Institut Catholique de Paris, 8-10 décembre1999 2001 – 374 pp., fig., map. 29,00 INDICE: 1. Du monde de l’imaginaire au sixième continent: J.-N. Corvisier: Le refuge de Poséidon ou l’imaginaire sous-marin dans le monde grec — M. Quesnel: Les représentations du monde sous-marin dans les sources des grandes religions monothéistes — C. Thomasset: Regards sur les profondeurs de la mer au moyen âge — J.-C. Cheynet: De saintes reliques sous la mer: le Pape Clément à Cherson — J. Meyer: L’époque moderne: le monde sous-marin gommé? — C. Montenat: Mers disparues et âges du monde: les premiers jalons d’une histoire de la terre — P. Masson: Jules Verne: mythes et réalités — E. Coss-Humbert: Des mondes inondés aux mondes «exondés» — 2. L’exploration du sixième continent: O. Chapuis: De l’hydrographie à l’océnographie (XVIIe-XIXe siècles) — P. Lardeau: Des urinatores aux pieds lourds — J.-R. Vanney: Quand les câbles sous-marins devinrent des instruments de découverte — M. Deacon: Vers les grandes profondeurs de l’océan: le voyage du Challenger (1872-1876) — F. Carre: Les grandes expéditions océanographiques (1900-1956) — F. Bellec: Les explorations du prince Albert 1er de Monaco — D. Girard: 1950-2000: l’évolution des techniques et des méthodes au service de l’océanographie hauturière — P. David: Les techniques sous-marines au service de l’océanographie au cours des cinquante dernières années — A. Cazenave & al.: L’exploration des fonds océaniques par altimétrie spatiale — 3. Vers la conquête du sixième continent: J. Dercourt: Naissance et mort des océans — F. Doumenge: Méditerranée vivante? Une dialectique de l’instable — L. Laubier: La mer aux origines de la vie — J.-N. Turcat: L’archéologie du sixième continent — F. Milard: L’océanographie militaire — M. R. Jouhannel: La recherche pétrolière par grande profondeur d’eau, nouveau défi et nouvel Eldorado — M. Chion: Les représentations cinématographiques du sixième continent — M. Soares: L’avenir de l’océan — J.-P. Poussou: Conclusions. 023 Burke, P.: Historia social del conocimiento. De Gutenberg à Diderot 2002 – 321 pp., 13 fig. 19,50 INDICE: Sociologías e historias del conocimiento: Introducción — Profesionales del conocimiento: la intelectualidad europea — Institucionalización del conocimiento: viejas y nuevas instituciones — Localización del conocimiento: centros y periferias — Clasificación del conocimiento: currículos, bibliotecas y enciclopedias — El control del conocimiento: iglesias y estados — La venta del conocimiento: el mercado y la imprenta — Adquisición del conocimiento: la participación del lector — Conocimiento fiable y conocimiento no fiable: conclusión. 024 Castillo Gómez, A., ed.: Historia de la cultura escrita. Del Próximo 8 PÓRTICO SEMANAL 555 Oriente antiguo a la sociedad informatizada 2002 – 460 pp., fig. 36,00 INDICE: 1. El hilo de la historia: A. Pérez Largacha: Escritura en el Próximo Oriente — G. Cavallo: La alfabetización en Grecia y Roma — L. Casado de Otaola: Escribir y leer en la alta edad media — A. Castillo Gómez: Entre la necesidad y el placer. La formación de una nueva sociedad del escrito (ss.-XII-XV) — P. Gardim: La presencia de la escritura (siglos XVI-XVIII) — A. Viñao Frago: Del periódico a internet. Leer y escribir en los siglos XIX y XX — 2. Género y cultura escrita: M. M. Graña Cid: ¿Leer con el alma y escribir con el cuerpo? Reflexiones sobre mujeres y cultura escrita. 025 Cavaciocchi, S., ed.: Fiere e mercati nella integrazione delle economie europee, secc. XIII-XVIII. Atti della 32 settimana di studi, 8-12 maggio 2000 2001 – 1. 057 pp. 51,02 INDICE: M. De Cecco: I mercati europei delle merci e delle monete, prima e dopo l’anno 2000 — Prolusione — B. Bür-genmeier: Théorie des marchés et histoire économique — F. Irsigler: La fonction des foires dans l’intégration des économies européennes (moyen-âge) — S. Epstein: Fairs, towns, and states in Renaissance Europe — M. Rothmann: Überall ist Jahrmarkt. Die Entwicklung des europäischen Messewesens vom 15.-17. Jahrhundert — D. Calabi / P. Lanaro: Gli spazi delle fiere e dei mercati nella città italiana di età moderna — H. Dubois: Les institutions des foires médiévales: protection ou exploitation du commerce? — R. H. Britnell: Local trade, remote trade: institutions, information and market integration, 1270-1330 — D. Margairaz: Réseaux de marchés et dispersion des prix — P. C. Hartmann: Les privilèges, droits de marché, réglements des foires et marchés à l’époque moderne — P. Jeannin: La diffusion de l’information — C. Muldrew: The legal context of local markets: the role of lawyers and local courts in defining market areas in England 1550-1800 — A. Conchon: Foires et marchés en France au XVIIIe siècle definitions fiscales et économie du privilège — M. Overton: The integration of agricultural markets in England, 12001800 — M. D. López Pérez: Comprar y vender en Cataluña: mercados, ferias y lonjas (ss. XII-XV) — P. Delsalle: Façons de vendre, façons d’acheter, sur les marchés au cœur de l’Europe (XVIe siècle et première moitié du XVIIe siècle) — N. B. Zahedieh: New international marketing. London and colonial commodities in the late seventeenth — S. Smith: «A town shaped out for trade»: Kendal’s integration into commercial networks, 1675-1731 — J. Munro: The «New institutonal economics» and the changing fortunes of fairs in medieval and early modern Europe: the textile trades, warfare, and transaction costs — D. Igual Luis: La difusión de productos en el Mediterráneo y en Europa occidental en el tránsito de la edad media a la moderna — H. Casado Alonso: Medina del Campo Fairs and the integration of Castile into 15th to 16th century european economy — M. Berg: French fancy and cool Britannia: the fashion markets of early modern Europe — A. Radeff: Hiérarchie et attractions des foires et des marchés. Points de vue germaniques et latins — J. Hinojosa Montalvo: Valencia, centro mercantil mediterráneo. Siglo XIII-XV — H. Kruse: Die Messen des Parisier Raumes im Hoch- und Spätmittelalter — Y. Kortlever: The easter and cold fairs of Bergen op Zoom (14th16th centuries) — J. F. Benders: «Item instituimus ibidem singulis annis nundinas». Fairs in the principality of Guelders, 1294-1543 — M. Pauly: Les marchés annuels en Europe aux XIVe-XVIe siècles. Études régionales et essai de classification — D. Morsa: Foires et marchés dans une ville mosane: Huy aux XVIIe et XVIIIe siècles — E. Demo: Le fiere di Bolzano tra bosso medioevo ed età moderna — H. Eiden: The fairs of Leipzig and the eastern european economies (15th-18th centuries) — F. Ruiz Martín: Las casas de ferias llamadas de Medina del Campo en el reino de Valencia, de fines del XVI a bien entrado el XVII — M. Cassandro: Uomini d’affari ed economia delle fiere tra XIII e XVI secolo — R. Walter: Human resources. Unternehmer und ihre Agenten auf den europäischen HISTORIA. METODOLOGÍA 23 9 Märkten und Messen im 16. Jahrhundert — P. Stabel: Markets and retail in the cities of the late medieval Low Countries. Economic networks and socio-cultural display — M. A. Denzel: Der Beitrag von Messen und Märkten zum Integrationsprozeß des internationalen bargeldlosen Zahlungsverkehrssystem in Europa (13.-18. Jahrhundert) — J.-F. Bergier: Marchands en foires, entre confiance et concurrence — A. Ranft: Die Besucherstruktur der spätmittelalterlichen Messen. Eine Problemskizze — K. Weissen: I mercanti toscani alle fiere tedesche nel tardo medioevo — M. Bibikov: The german coloni «Nemetskaya Sloboda» in Moscow, 16th — 18th centuries — M. Bogucka: People of the fairs. Fairs’ organisers and participants in the early modern Poland — A. Montenach: Du marché idéal aux marchés réels: les formes du contrôle et de l’échange dans le cadre des marchés alimentaires lyonnais au XVIIe siècle — M. fortunati: Note sul diritto di fiera nelle fonti giuridiche di età moderna — P. Martínez Sopena: Ferias y mercados en la organización del espacio del camino de Santiago. Siglos XI-XIII — W. Blockmans: Transaction at the fairs of Champagne and Flanders. 1249-1291 — L. Cullen: The evolution of mercantile cultures and values in western Europe in the seventeenth and eighteenth centuries. The changing status of merchants. 026 Cazzaniga, G. M. / Y. C. Zarka, eds.: Penser la souveraineté à l’époque moderne et contemporaine, 2 vols. 2001 – xiv + 688 pp. 50,00 027 Childe, V. G.: Qué sucedió en la historia. Prólogo de J. Fontana 2002 – 302 pp. 7,00 028 Cid, R. / M. Santo Tomás / M. I. del Val / P. García / C. Segura & al.: Oficios y saberes de mujeres 2002 – 286 pp. 18,00 INDICE: R. M. Cid López: La historia de las mujeres y la historia social. Reflexiones desde la historia antigua — M. Santo Tomás Pérez: Las mujeres, protagonistas de la salud y la enfermedad — M. I. del Val Valdivieso: La participación de las mujeres en el proceso de producción del pan en la Castilla bajomedieval — P. García Colmenares: Trabajo y explotación de las mujeres castellanoleonesas (1900-1975). La negación de una evidencia histórica — C. Segura Graiño: Mujeres y medio ambiente en la edad media castellana — C. de la Rosa: Visionarias o místicas: la religiosidad femenina castellana en el barroco — M. J. Dueñas Cepeda: Avances y retrocesos en la educación de las mujeres en Castilla y León, 1900-1970 — J. Cuesta Bustillo: Mujeres en la democracia española. Cambios y permanencias. Igualdad y desigualdades. 029 Clancy-Smith, J., ed.: North Africa, Islam and the Mediterranean World: From the Almoravids to the Algerian War 2001 – v + 202 pp. 28,76 INDICE: A. K. Bennison: Liminal states: Morocco and the iberian frontier between the twelfth and nineteenth centuries — J. A. Miller: Trading through islam: the interconnections of Sijilmasa, Ghana and the almoravid movement — R. A. Messier: Re-thinking the almoravids, re-thinking Ibn Khaldun — M. El Mansour: Maghribis in the Mashriq during the modern period: representations of the other within the world of islam — D. Larguèche: The Mahalla: the origins of beylical sovereignty 10 PÓRTICO SEMANAL 555 in ottoman Tunisia during the early modern period — A. Larguèche: The city and the sea: evolving forms of Mediterranean cosmopolitanism in Tunis, 1700-1881 — E. Burke, III: The Mediterranean before colonialism: fragments from the life of cAli bin cUthman al-Hammi in the late eighteenth and nineteenth centuries — J. G. Katz: The 1907 Mauchamp affair and the french civilising mission in Morocco — J. D. Le Sueur: Decolonising «french universalism»: reconsidering the impact of the algerian war on french intellectuals. 030 Clarke, F. G.: The History of Australia 2002 – 192 pp. 61,62 031 Cobaleda, M.: El simbolismo del toro. La lidia como cultura y espejo de humanidad 2002 – 396 pp., 77 lám. 16,00 032 Courtwright, D. T.: Las drogas y la formación del mundo moderno. Breve historia de las sustancias adictivas 2002 – 318 pp., fig. 20,00 INDICE: Introducción: La revolución psicoactiva — 1. La confluencia de los recursos psicoactivos: Los tres grandes: el alcohol, el tabaco y la cafeína — Los tres pequeños: el opio, el cannabis y la coca — El enigma de la distribución — 2. Las drogas y el comercio: Los aprendices de brujo — Una trampa cuyo cebo es el placer — La huida del infierno del consumo — 3. Las drogas y el poder: Los opiáceos del pueblo — Los impuestos y el contrabando — Cambio radical: restricción y prohibición — Drogas legales e ilegales. 033 Crosby, A. W.: Throwing Fire. Projectile Technology through History 2002 – xii + 206 pp., 16 fig. 34,76 034 Cuadernos de historia del derecho, 8 —2001 2001 – 389 pp. 21,00 INDICE: G. D. Guyon: Eschatologie et politique (Ier-IIIème siècles) — J. Sánchez-Arhilla Bernal: Robo y hurto en la ciudad de México a fines del siglo XVIII — G. Morazzani Pérez-Enciso: El régimen de estancos en las provincias de Venezuela y la nuva administración de hacienda (siglo XVIII) — P. A. Porras Arboledas: La práctica mercantil marítima en el Cantábrico oriental (siglos XVXIX). Segunda parte — M. J. Torquemada / J. A. Alejandre: Vestir santos (Un asunto de Inquisición y su reflejo en Sicilia) — M. Moranchel Pocaterra: Las ordenanzas del Real y Supremo Consejo de Indias de 1636. Primera parte. 035 Dalby, A.: Dangerous Tastes. The Story of Spices 2002 – 212 pp., 48 fig., 8 lám. col. 16,42 036 Dalegre, J.: Grecs et ottomans 1453-1923. De la chute de Constantino- HISTORIA. METODOLOGÍA 23 11 ple à la disparition de l’empire ottoman 2002 – 268 pp. 22,90 037 Davison, G., ed.: The Oxford Companion to Australian History 2002 – 738 pp. 90,38 038 Desplat, C., ed.: Frontières. Actes du 125e congrès national des sociétés historiques et scientifiques, Lille 2000 2002 – 377 pp., fig. 30,00 INDICE: 1. Qu’est-ce que la frontière?: M. Tanase: La Transylvanie méridionale des XIIe-XIIIe siècles, l’ambiguïté des frontières «naturelles» — A. Merlin-Chazelas: La notion de frontière d’Empire sous François Ier — S. Dubois: Naissance et permanence du découpage territorial français de la Belgique (1792-1815) — J.-Y. Puyo: Faceries et rectifications frontalières: le cas de la forêt d’Iraty (Pyrénées-Atlantiques) — T. K. Schippers: La frontière dans l’imaginaire identitaire en Europe — B. Cherubini: Les DOM et l’Europe: une ethnologie de l’ultrapériphéricité comme frontière et rhabillage du local — 2. La défense des frontières: États et souveraineté: C. Kraemer: Entre France et empire: les châteaux de la principauté épiscopale verdunoise d’après un diplôme impérial de 1156 — C. Maigret: Élaboration d’une «frontière» du Languedoc. La fortification du Rhône gardois du Xe au XIIe siècle — I. Mugueta Moreno: Un modèle de défense des frontières: les fraternités en Navarre (1400-1450) — M. Desbrière: Champagne: le double rôle des nouvelles lignes de défense pendant la guerre de la ligue d’Augsbourg — C. Bouisset: Le découpage de la frontière franco-italienne dans les Alpes-maritimes en 1860 et ses conséquences: entre conflits locaux et enjeux internationaux — D. David: La défense de la frontière du nord, de Vauban à Maginot — 3. La frontière, entre échange et transgression: C. Desplat: Les caractères originaux de la contrebande dans les Pyrénées occidentales à l’époque moderne — F. Brumont: Des relations sans frontières: le commerce franco-navarrais au début du XVIIe siècle — A. Ferrer: Les brigades des fermes à l’est du royaume au XVIIIe siècle: une lutte permanente face à la contrebande — P. Gain: Propagande et contrebande royaliste dans le nord et en Belgique (XIXe-XXe siècles) — C. Gauchon: Des réalisations méconnues: les plus anciens tunnels des Alpes — M.-N. Denis: Mariages frontaliers à Obersteinbach (Bas-Rhin) au XIXe siècle — M.-N. Denis: Les travailleurs frontaliers dans le nord de l’Alsace et l’expression d’une culture des frontières — 4. l’Europe, terre sans frontière?: G. Vianey: Mythe et persistance de limites infra nationales: un village ardéchois entre plaine et montagne — S. Macrez: Les jumelages de communes: un grand pas en avant dans la construction de l’Europe — G. Birouste: Vécus frontaliers, évolution du concept de frontière — M.-F. Gaunard: Les coopérations transfrontalières en Europe: l’exemple des eurorégions — G. Hamez: Frontières nationales et nouvelles limites au sein de l’union européenne. 039 Dios, S. de: Fuentes para el estudio del consejo real de Castilla 1986 – civ + 349 pp. 12,38 040 Divall, C / A. Scott: Making Histories in Transport Museums 2001 – x + 221 pp., 17 fig. 98,60 INDICE: Transports of delight: museums, visitors and enthusiasts — Trains, planes, cars and 12 PÓRTICO SEMANAL 555 boats: collecting and displaying vehicles — Travels in the past: exhibiting social histories of transport — Theories and things: history and the changing role of the object — To travel hopefully...: heritage transport as museums — Moving on: a future for transport museums — Bibliography. 041 Endelman, T. M.: The Jews of Britain, 1656 to 2000 2002 – 340 pp., 13 fot., 1 map. 26,21 042 Fernandes, I. C. F. / P. Pacheco, eds.: As ordens militares em Portugal e no sul da Europa. Actas II encontro sobre ordens militares Palmela, 2, 3 e 4 de outubro de 1992 1997 – 553 pp. 29,41 INDICE: F. Angiolini: La storiografia sugli ordini militari-cavallereschi in età moderna: un bilancio e prospettive di ricerca — M. Fantoni: Il paradigma del pregiudizio, ovvero la storiografia italiana agli ordini cavallereschi — F. Olival: As ordens militares portuguesas (séculos XVI-XVIII): historiografia e perspectivas de estudo — 1. A memória e a historiografia das ordens: M. J. Mexia Bigotte Chorão: A ordem de Santiago na Torre do Tombo — B. Vasconcelos e Sousa: Memória familiar e ordens militares. Os pimentéis no séc. XIV — J. A. Silva Paulo: Documentação do Arquivo histórico do Tribunal de contas relacionada com as ordens militares — I. Lago Barbosa: A normativa da ordem de Santiago: uma memória peninsular — 2. O saber e a cultura: J. Oliveira Caetano: Gregório Lopes –pintor régio e cavaleiro de Santiago– algumas reflexões sobre o estatuto social do pintor no século XV e inícios do séc. XVI — J. A. de F. Carvalho: Ordem de Cristo e literatura de espiritualidade no séc. XVII — N. Vassalo e Silva: Os ourives das ordens militares (sécs. XVII e XVIII) — 3. As ordens militares e a economia: A. de Castro: O poderio económico-social da ordem de Santiago – séculos XVI a XIX (1834) — L. R. Villegas Díaz: Las encomiendas de la orden de Calatrava: modelo y transformaciones — S. A. Gomes: A presença das ordens militares na região de Leiria (séculos XII-XV) — J. S. Ferreira Mata: As marinhas de sal do mosteiro de Santos nos séculos XIV e XV — N. G. Monteiro: Os comendadores das ordens militares (1668-1832): perspectivas de uma investigação — A. Matos Fortuna: A riqueza fundiária da ordem de Sant’iago no distrito de Setúbal, em 1834 — 4. As ordens militares e a relação com o poder: H. M. Vasconcelos Vilar: A diocese de Évora e a ordem de Avis: dois poderes em confronto na centúria de duzentos — J. Marques: A ordem de Santiago e o conchelho de Setúbal, em 1341 — M. Garcez Ventura: Breve nota sobre a cobrança de dívidas à ordem de Cristo numa carta régia de 1405 — P. M. de Carvalho Pinto Costa: Algumas achegas para o estudo dos privilégios da ordem do hospital na idade média — J. I. Ruiz Rodrigues: Las ordenes militares in la superestructura del estado moderno — 5. A sociabilidade e o quotidiano: H. Baquero Moreno: O infante dom Fernando, Mestre da ordem de Santiago — I. da Rosa Pereira: Visitações de mértola de 1482 — M. C. Almeida e Cunha: A eleição do mestre de Avis nos séculos XIII-XV — M. R. de Sousa Cunha: A quebra da unidade santiaguista e o mestrado de D. João Osório — M. da Silva Castelo-Branco: Visitações na ordem de Cristo até finais do século XVI — E. Postigo Castellanos: Cambio social y resistencias nobiliarias: las órdenes militares en la sociedade castellana del séc. XVII — 6. Temáticas diversas: E. J. Nazaré Alves Jana: Fundamentos da nova ordem de Cristo — A. F. Pimentel: A ordem militar de nossa senhora da Conceição de Vila Viçosa – origens, significado, iconografia — M. Cadafaz de Matos: Testemunhos de comunicação (no papel e na pedra) em louvor do padroeiro da ordem de Santiago: o caso do códice de Beja de 1474 — J. Caro Proença: A ordem de Santiago segundo a ordem da Taumaturgia santiaguista em Portugal. HISTORIA. METODOLOGÍA 23 13 043 Fiaño González, P.: Documentos para a historia de Galicia 1999 – 224 pp. 9,00 INDICE: Documentos sobre a Igrexa e cemiterio de Santa María a Nova — Igrexa e cemiterio de Santa María a Nova — O duque de Lancaster en Galicia — Venda da vila de Noia e a súa xurisdicción ós xenoveses no séculos XVI-XVII — Ponte Nafonso / Ponte don Alonso / Ponte don Afonso 15961614 — O cadáver de D. Joseph dos Santos. 044 Finucci, V / K. Brownlee, eds.: Generation and Degeneration. Tropes of Reproduction in Literature and History from Antiquity through Early Modern Europe 2001 – vii + 327 pp., 7 fig. 28,80 INDICE: 1. Theories of Reproduction: E. A. Clark: Generation, degeneration, regeneration: original sin and the conception of Jesus in the polemic between Agustine and Julian of Eclanum — V. Finucci: Maternal imagination and monstrous birth: Tasso’s Gerusalemme liberata — 2. Boundaries of Sex and Gender: D. B. Martin: Contradictions of masculinity: ascetic inseminators and menstruating men in greco-roman culture — G. Pomata: Menstruating men: similarity and difference of the sexes in early modern medicine — V. Traub: The psychomorphology of the clitoris, or, the reemergence of the Tribade in english culture — 3. Female Genealogies: M. S. Brownlee: Genealogies in crisis: María de Zayas in seventeenth-century Spain — M. Quilligan: Incest and agency: the case of Elizabeth I — 4. The Politics of Inheritance: N. G. Siraisi: In search of the origins of medicine: egyptian wisdom and some renaissace physicians — K. Brownlee: The conflicted genalogy of cultural authority: italian responses to french cultural dominance in Il tesoretto, Il fiore, and La commedia— P. Stallybrass: Hauntings: the materiality of memory on the Renaissance stage. 045 Forbath, P.: El río Congo. Descubrimiento, exploración y explotación del río más dramático de la tierra 2002 – 486 pp., fig. 29,00 046 Fortea Pérez, J. I., ed.: Transiciones. Castro Urdiales y las cuatro villas de la costa de la mar en la historia 2002 – 251 pp., fig., tabl. 15,03 INDICE: J. M. Iglesias Gil / A. Ruiz Gutiérrez: Castro Urdiales romano: de puerto a ciudad — B. Arizaga Bolumburu: Castro Urdiales en la edad media: el espacio urbano — C. Díez Herrera: Ámbitos de dominio y ámbitos de dependencia. La villa y su entorno rural en la edad media — R. Lanza García: Auge y declive de las cuatro villas de la costa en la época de los Austrias — M. A. Sánchez Gómez: Algunos aspectos sociales de Castro Urdiales a partir de los datos ofrecidos por el censo de policia de 1824 — R. Maruri Villanueva: Gobierno y administración de la Cantabria del Antiguo Régimen. El ejemplo de Castro Urdiales — T. A. Mantecón Movellán: El atavismo y el bandido del Antiguo Régimen: de Montecillo al Rey Castro — A. Garrido Martín: Caciques y caciquismo político en la Cantabria de la Restauración — L. V. García Merino: Las pequeñas ciudades en el sistema urbano del Cantábrico oriental: el caso de Castro Urdiales. Evolución y organización del espacio urbano. 14 PÓRTICO SEMANAL 555 047 García Fernández, E., ed.: El poder en Europa y América: mitos, tópicos y realidades 2001 – 272 pp. 19,00 INDICE: J. M. Nieto Soria: Ideología y propaganda política en la Europa medieval: los proyectos integradores — J. M. Mínguez Fernández: Héroes y mitos en la sociedad feudal: el mito de El Cid — J. Valdeón Baruque: La rebelión al poder constituido: los conflictos antiseñoriales en la edad media — J. R. Díaz de Durana Ortiz de Urbina: Sobre la justificación del poder nobiliario e hidalgo en la obra cronística del canciller Pedro López de Ayala y de Lope García de Salazar — J. L. Gómez Urdáñez / D. Téllez Alarcia: 1759. El año «sin rey y con rey»: la naturaleza del poder al descubierto — J. E. Gelabert: Senza rumore. El tránsito de Castilla por el tiempo de las seis revoluciones contemporáneas — F. J. Aranda Pérez: Autobiografías ciudadanas. Historias, mitomanía y falsificación en el mundo urbano hispánico de la edad moderna — R. Porres Marijuán: Insaculación, régimen municipal urbano y control regio en la monarquía de los Austrias (Representación efectiva y mitificación del método electivo en los territorios forales) — J. B. Amores Carredano: Iglesia y estado en Latinoamérica durante el siglo XIX — J. A. Armillas Vicente: Imagen y realidad de poder en la Luisiana española. 048 García González, F., ed.: Tierra y familia en la España meridional, siglos XIII-XIX. Formas de organización doméstica y reproducción social. 1998 – 223 pp. 15,03 049 Gilbert, M.: The Routledge Atlas of Russian History 2002 – 216 pp., 169 map. 24,63 050 Gladius. Estudios sobre armas antiguas, armamento, arte militar y vida cultural en oriente y occidente, XX — 2000 2000 – 328 pp., fig., fot. 38,75 INDICE: J. Trello: Ramses III: un faraón guerrero a finales del segundo milenio a.C. — B. Brentjes: Cascos utilizados por los pueblos de las estepas euroasiáticas en la época de los escitas y de los sármatas — C. Reig Segui: El armamento de la necrópolis ibérica de la serreta de Alcoi (Alicante, España) — F. Quesada / P. Rouillard: Armes ibériques entre Almedinilla et Oxford, en passant par Paris: les dessins de Jean-Charles Geslin en 1870 — F. Gracia Alonso: Análisis táctico de las fortificaciones ibéricas — D. García i Rubert: Un casco de tipo montefortino localizado en la partida de La Carrova (Amposta, Montsià, Tarragona) — L. Hernández Alcaraz / F. Sala Sellés: Una punta de lanza decorada de la necrópolis de El Puntal (Salinas, Alicante) — E. Núñez Pariente de León / F. Quesada Sanz: Una sepultura con armas de baja época ibérica (o época romana republicana) en la necrópolis del «Cerro de las Balas» (Écija, Sevilla) — D. Alexander: The black flag of the cAbbasids — M. Karlsson: Iron and steel technology in hispano-arabic and early castilian written sources — F. Cobos Guerra / J. J. de Castro Fernández: Artillería y poliorcética castellana en la estrategia de Fernando el Católico contra Francia. (Documentos para su estudio) — G. Dueñas Beraiz: Julián del Rey: nuevos datos sobre su figura — D. García Hernán: La función militar de la nobleza en los orígenes de la España moderna — E. González Calleja: Reflexiones sobre el concepto de guerra civil — Reseñas. HISTORIA. METODOLOGÍA 23 15 051 Gladius. Estudios sobre armas antiguas, armamento, arte militar y vida cultural en oriente y occidente, XXI — 2001 2001 – 358 pp., fot. 38,75 INDICE: P. Gómez Ramos: La espada de la perla. Estudio de las empuñaduras de remaches con doble arco: un unicum en la serie de armas europeas de la edad el bronce — A. Rapin: Des épées romaines dans la collection d’Alise-Sainte-Reine — J. M. García Cano / V. Page del Pozo: El armamento de la necrópolis de Castillejo de los Baños. Una aproximación a la panoplia ibérica de Fortuna (Murcia) — P. Moret: Del buen uso de las murallas ibéricas — F. Quesada Sanz: En torno al análisis táctico de las fortificaciones ibéricas. Algunos puntos de vista alternativos — F. Gracia Alonso: Sobre fortificaciones ibéricas. El problema de la divergencia respecto al pensamiento único — F. Cadiou: Les guerres en Hispania et l’émergence de la cohorte légionnaire dans l’armée romaine sous la république: une révision critique — A. Canto García: Una espada de época omeya del siglo IX d.C. — D. Alexander: Swords and sabers during the early islamic period — J. M. Jiménez & al.: Modelos para la datación de hierros y aceros antiguos aplicados a Tizona — D. E. / A. Williams: A study of the german «goyhic» 15th-century equestrian armour (A21) in the Wallace collection, London — A. Soler del Campo: El estudio de las armas en el siglo XVIII: la Real academia de la historia y el hallazgo de una espada renacentista en Peñafiel — G. Dueñas Beraiz: La producción de armas blancas en Bilbao durante el siglo XVI — A. Moyano & al.: Estudio y restauración del sable en acero de Damasco de Mehemet Alí — L. Salas Almela: Baluartes, mosquetes y reclutas: cuestiones en torno a la historiografía militar modernista (siglos XVI-XVIII). 052 Homenatge a Guillem Rosselló Bordoy, 2 vols. 2002 – 992 pp., fig. 48,00 INDICE: C. Cantarellas: Sobre Guillem Rosselló Bordoy, director del Museu de Mallorca 19632002 — J. Albertí / R. Rosselló: La vall de Bunyola sa Mar als segles XIII-XIV — M. de Lluch Alemany & al.: Bibliografía de Guillem Roselló Bordoy — J. Amengual: La singularitat de la convivència dels jueus i cristians a Magona, durant la romanitat tardana — J. Andreu: La font i el molí de Son Santandreu, un valuós exemple de l’arquitectura i la hidràulica tradicionals de Mallorca — J. Artigues & al.: Reposició i manufactura de les «espigues de blat» del baldaquí de l’altar major — M. Barceló / G. Ensenyat: Els Milià. Una altra nissaga de notaris a la Mallorca baixmedieval — M. Bernat & al.: Porta o almudaina? De Bâb al-Gumâra a Castell del Temple — B. Bestard: L’escut del doctor Dídac Ferrer a partir d’un privilegi militar de 1659 — A. Bibiloni / J. Pons: Migracions internes i a distància mitja. Repercussions en el mercat de treball mallorquí. El cas de Lloseta i el seu entorn. 1870-1970 — J. Bover: El brodat mallorquí i la tipografía barroca mallorquina: una curiosa coincidència — C. Cantarellas: El conjunt prehistòric de Son Oms a Palma: turisme de masses i destrucció del patrimoni (1969-1971) — M. A. Capellà: Un conjunt de vidre d’època de taifes localitzat a Palma (Mallorca) — M. Carbonell: Restes d’un naufragi: els dos retrats Despuig del museu de Mallorca, obra del pintor Francesc Agustín (1788) — B. Coll: Questions tomassianes: episodis de la vida de sor Catalina Tomàs segons les atestacions de sor Bàrbara Poquet 14 novembre de 1614 — A. Contreras: Transmisión de conocimientos médicos entre Mallorca y al-Andalus durante la peste negra (1348) — B. Costa / J. H. Hernández: Una gerra punicoebusitana excepcional trobada en aigües de Cabrera — M. Duran: Jeroni Bibiloni, incòmode amb el bisbe Manso, col·laborador de Pere J. Gelabert i orador civil i sagrat — M. Estarellas & al.: Ceràmica clàssica i vidre de dues col·leccions conservades al museu de Mallorca — M. Ferrer: Los seminarios de nobles — M. Gambús & al.: Consideracions sobre la tècnica pictòrica de Gaspar Oms en el retaule de Sant Jeroni a la Seu de Palma — I. Garau: Hospitalitat i beneficència pública. De l’hospital a la Casa 16 PÓRTICO SEMANAL 555 hospici de Caritat de Llucmajor: els estatuts de 1836 — E. González: Un escaparate de joyas del siglo XVII: el óleo anónimo de la Virgen de los Desamparados de la Societat arqueològica Lul·liana — H. Inglada & al.: Intervencions arqueològiques a Santa Maria de Belluig 1998-2001. Informe preliminar — F. Isbert & al.: Dues intervencions a l’Altar major de la Seu de Palma. Restauració del crestat del Cor — P. Llabrés: El Sant Crist ressuscitat del P. José-Maria Aguilar a la parròquia de Santa Catalina Tomàs de Palma — G. Llompart: Una pintura mallorquina de fiesta gremial (1759) — A. Lozano / M. Riera: Bibliografia de l’islam a les Balears — J. Marquès / G. Juan: Notícia de la troballa d’un dipòsit d’època musulmana a Ciutadella de Menorca — A. Mas: De nationes seu linguae a cuius regio, eius lingua. Les denominacions gentilícies de la llengua de Mallorca durant l’edat mitjana — I. Moll: Los comerciantes del setecientos — P. de Montaner: Martí: una familia chueta en el brazo noble mallorquín durante el siglo XVII — A. Mut: Fórmules de la tinta cal·ligràfica de color verd (segles XVIXIX) — M. Orfila / M. Riera: Alguns vestigis d’època islàmica al fòrum de Pollentia — A. Planas: Las facultades jurisdiccionales de los jurados del reino de Mallorca — L. Plantalamor: Fulles amb llengüeta calcolitíques en l’àmbit de les Illes Balears i Pitiüses — J.M. Pons: L’arqueologia subaquàtica d’època púnica a Mallorca. Noves dades del coneixement del comerç púnic ebusità a la Mallorca del talaiòtic final — A. Ramis / A. Ginard: El topònim Llorito-Lloret de Vistalegre. Anàlisi evolutiva — F. Riera: Una breu miscel·lània de temes xuetes — F. Riera Vayreda: Disposicions testamentàries de Gabriel Guasp i Joana Navarra, 1593 — M. C. Rita: L’aplicació de la Llei del patrimoni històric de les Illes Balears a Menorca tres anys després — F. Rodrigo: La reproducción de la cruz del virrey y algunas consideraciones sobre la sustitución de originales por réplicas como medida de conservación del patrimonio — I. de Rojas / M. Pérez: «La huida a Egipto». Informe sobre la conservación-restauración de un escaparate de cera — R. J. Roman: Primeres notes sobre la producció ceràmica a Manacor. Segle XIX — J. Rosselló: Memòria dels jocs florals celebrats en honor del beat Ramon Llull el 15 de maig de 1502 — V. M. Rosselló: La incorporació dels topònims baleàrics a la cartografia portolana — L. Sánchez / E. García: Un nuevo duunviro de Pollentia (Alcudia, Mallorca) — J. Sastre: Procés i condemna de Jacme S’Olzina de Ciutadella per la mort de Berenguer des Bach, lloctinent de Menorca (1340) — M. Seguí: Los fischietti de Ficulle — S. Serra: Les jornades d’estudis històrics locals de l’Institut d’estudis baleàrics. 1981-2001 — F. Soberats / N. Soberats: Un alfarje mudéjar y un ventanal gótico en el Museo Mallorca — R. Urgell: L’escrivania de la universal. Consignació i la seva documentació (segles XV-XVI) — C. Vanrell: Experiència didàctica per a una aproximació al món àrab i islàmic a través de la seva llengua i la seva cultura. 053 Hurel, D.-O.: Guide pour l’histoire des ordres et des congregations religieuses (France, XVIe-XXe siècles) 2001 – 468 pp. 52,00 054 Iniesta, F / A. Roca, eds.: África en la frontera occidental 2002 – 238 pp., fig. 17,00 INDICE: F. Iniesta / A. Roca: África en la frontera occidental — R. Crespo: De las playas atlánticas a las arenas saharianas — I. de Bes / F. Iniesta: Negocios en el golfo de Guinea — J. M. Lechuga Pequeño / A. Roca: Hacia el contacto total: reflexiones en torno al preludio congoleño — M. Puig i Ventura: Los estados Karanga en el primer contacto afro-portugués. Siglos XVI-XVII — A. Planells: El porqué de un desconocimiento histórico — F. Iniesta: Sofala, Eldorado evanescente. La frontera europea en el canal de Mozambique, siglo XVI — J. A. Borrell: El cuerno de África a la llegada de los portugueses — A. Roca Álvarez: Juegos de miradas en la Gran Isla: Madagascar 1500-1640 — F. Iniesta / A. Roca: Epílogo. HISTORIA. METODOLOGÍA 23 17 055 Initium. Revista catalana d’historia del dret, 5 — 2000 2000 – xxxii + 995 pp. 108,18 INDICE: De re iuridica gesta: A. Iglesia Ferreirós: Liber Usatici y Tomás Mieres. Notas deshilvanadas y materiales de trabajo — A. Gouron: Placentin: une hypothèse d’identifica-cion — F. L. Pacheco Caballero: Señorío real, soberanía de la jurisdicción regia, jurisdicción suprema (1350-s. XVI): una variación más sobre el mismo tema — M. T. Guerra Medici: Affari di famiglia e affari di stato. Un modello mediterraneo? — C. Garriga Acosta: Sobre el estado de Castilla a mediados del siglo XVI: regidurías perpetuas y gobernación de la república — P. Ortego Gil: «El fiscal de su majestad pide se supla a mayores penas». Defensa de la justicia y arbitrio judicial — F. Martínez Pérez: An iuramento suppleat causa. Aproximación a la renuncia de leyes y el juramento confirmatorio del contrato en la jurisprudencia castellana moderna — De batayla facienda: P. Caroni: La historia de la codificación y la historia del código — M. Lorente: «Pensamiento único» e historia del derecho: dificultades y obstáculos en la «globalización» iushistórica — De opinionibus et noscendis: A. Iglesia Ferreirós: Fragullas ou migallas (4) — M. Semeraro: Qualche appunto sull’editoria giuridica nell’età del diritto comune con note intorno a giuristi ultramontani — M. Turull Rubinat: Sobre la potestad tributaria del conde de Barcelona (siglos XII-XV) — M. Comas i Güell: La biblioteca-museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú — Documenta: A. Iglesia Ferreirós: El manuscrito latino 4792 de la Biblioteca nacional de Paris. Usatges y Liber iudiciorum. Edición — M. Bueno Salinas: Edición de diversos documentos relativos a la llamada «Primera compilació» — C. Garriga Acosta: La «sumaria relaçion de los abusos que ay... y avisos de los remedios que puede aver para que aya buena gobernaçion y regimiento en el reino» (1555), de fray Francisco de la Trinidad — De re bibliographica. 056 Israel, J / R. Salverda, eds.: Dutch Jewry. Its History and Secular Culture (1500-2000) 2002 – vi + 335 pp., 8 fig., tabl. 85,28 INDICE: 1. The Early Modern Era: A. H. Huussen: The legal position of the jews in the Dutch republic 1590-1796 — H. P. H. Nusteling: The jews in the republic of the United provinces: origins, numbers and dispersion — T. L. Bernfeld: Financing poor-relief in the spanish-portuguese community in Amsterdam — Y. Kaplan: Moral panic in the 18th-century sephardi community of Amsterdam: the threat of Eros — J. Israel: Philosophy, commerce and the synagogue: Spinoza’s expulsion from the Amsterdam portuguese jewish community in 1656 — O. Vlessing: The excommunication of Baruch Spinoza: a struggle between jewish and civil law — A. Cohen: How deep was the relationship between Rembrandt and the jews? — H. Berg: Thalia and Amsterdam’s ashkenazi jews in the 18th and early 19th centuries — M. Aptroot: Yiddish, dutch and german among late 18th-century Amsterdam jewry — 2. Modern Dutch Jewry: H. Blom: Dutch jews, jewish dutchmen and jews in the Netherlands 1870-1940 — S. Leydesdorff: The veil of history: the integration of the jews reconsidered — P. Schrijvers: Rome, Athens, Jerusalem: aspects of the life and work of professor Dr. David Cohen (1882-1967) — P. Romijn: The experience of the jews in the Netherlands during the german occupation — C. Brasz: After the shoah: continuity and change in the post-war jewish community of the Netherlands — L. Abicht: Antwerp: the Jerusalem of the west — G. P. van der Stroom: Anne Frank and her diaries — J. P. Snapper: Hands that don’t handle, feet that don’t walk: the function on irony in the literary work of Marga Minco. 057 Ius fugit. Revista de estudios histórico-jurídicos de la corona de 18 PÓRTICO SEMANAL 555 Aragón, 8-9 — 1999-2000 2001 – 553 pp. 27,00 INDICE: Historia del derecho de la corona de Aragón: F. J. Casinos Mora: La compra-venda i la responsabilitat per evicció en els furs de Valencia. Precedents romans — R. Cerro Nargánez: La nómina de los alcaldes mayores de Cataluña (1717-1834) — A. Estrada i Rius: La Deputació del general de Catalunya i el territori del principat: notes per al seu estudi — A. Planas Roselló: La sucesión intestada de los impúberes y la supuesta aplicación de las constituciones de Cataluña en Mallorca. Reflexiones en torno a un pleito en 1375-1378 — Historia del derecho: S. de Dios: La doctrina sobre el poder del príncipe en el doctor Juan de Orozco — A. Agudo Ruiz: Los privilegios de los médicos en el derecho romano — M. Bono López: Un episodio de la educación en México durante el porfiriato: el primer congreso de instrucción pública — J. M. Calderón Ortega / F. J. Díaz González: Alfonso X y el almirantazgo castellano: reflexiones en torno al nacimiento de una institución — M. Ferrer Muñoz: La independencia de México vivida en la periferia: el caso de Yucatán — J. M. Ortuño Sánchez-Pedreño: Fuentes romanas y canónicas de Partidas 2.29.1-3 (Del concepto de cautivo y del deber de redimirlo) — D. Peláez Portales: Medidas cautelares en el proceso musulmán medieval — Varia. Miscelánea: J. Sarasa Brosed: De Sandino a Carlos Fonseca — J. I. Vargas Ezquerra: El estamento dominante y los centros de poder en el Perú del virrey Abascal (18061816) — G. Vicente y Guerrero: Fuentes documentales administrativas del Archivo universitario de Zaragoza para el análisis del pensamiento jurídico aragonés decimonónico — Recensiones. 058 Kohnle, A. / F. Engehausen, eds.: Zwischen Wissenschaft und Politik. Studien zur deutschen Universitätsgeschichte. Festschrift für Eike Wolgast zum 65. Geburtstag 2001 – xvi + 605 pp. 105,04 INDICE: 1. Mittelalter und Frühe Neuzeit: J. Miethke: Päpstliche Universitätsgründungsprivilegien und der Begriff eines Studium generale im Römisch-Deutschen Reich des 14. Jahrhunderts — A. Schindling: Bildungsreformen im Reich der Frühen Neuzeit – Vom Humanismus zur Aufklärung — A. P. Luttenberger: Zur Universitätspolitik der bayerischen Herzöge in der zweiten Hälfte des 16. Jahrhunderts — L. Schorn-Schütte: Politikeberatung im 16. Jahrhundert. Zur Bedeutung von theologischer und juristischer Bildung für die Prozesse politischer Entscheidungsfindung im Protestantismus — M. Rudersdorf: Tübingen als Modell? Die Bedeutung Württembergs für die Vorgeschichte der kursächsischen Universitätsreform von 1850 — N. Hammerstein: Vom Rang der Wissenschaften. Zum Aufstieg der Philosophischen Fakultät — H. Smolinsky: Wissenschaft im Übergang. Die Freiburger Theologische Fakultät am Ende des 18. und zu Beginn des 19. Jahrhunderts — 2. 19. und 20. Jahrhundert: G. C. Berger Waldenegg: Die Wiener Akademische Legion während der Revolution von 1848 aus Sicht des Ministerrates — H. Schwarzmaier: Die badischen Großherzöge und ihre Universitäten im 19. Jahrhundert — H.-P. Ullmann: «Ponderare non numerare»? Überlegungen zu den Finanzen deutscher Universitäten im «langen» 19. Jahrhundert — B. Braun: Eine sozialistische Universität? – Die Parteihochschule der SPD 1906 bis 1914 — K. Hildebrand: Universitäten im «Dritten Reich» – Eine historische Betrachtung — C. Zimmermann: Filmwissenschaft im Nationalsozialismus – Anspruch und Scheitern — A. Laufs: Neuzehnhundertachtundsechzig – im Bild eines Zeitgenossen von der anderen Seite — E. Friesel: Richtungen jüdischer Studien an deutschen Universitäten — 3. Aussenbeziehungen: M. Schwarz Lausten: Die Beziehungen zwischen Dänemark und der Universität Wittenberg in der Reformationszeit — W. Giesselmann: Die deutsche Universität als Modell HISTORIA. METODOLOGÍA 23 19 für Frankreich – Der Bericht Victor Cousins 1831 — G. Giarrizzo: Die deutsche Universität in der Geschichte Italiens — D. Raff: Die Partnerschaftsbeziehungen zwischen den Universitäten Heidelbergs und Montpelliers — 4. Biographisches: M. Graetz: Adolf Fischhof – ein jüdischer Akademiker an der Spitze der Revolution von 1848 — H. Neuhaus: Karl Hegel (1813-1901) – Ein (fast) vergessener Historiker des 19. Jahrhunderts — G. Niedhart: Mayer versus Meyer. Gustav Mayers gescheiterte Habilitation in Berlin 1917/18 — H. Jakobs: «Das Verhältnis von Forschung und Lehre kehrt sich um». Eugen Rosenstock als erster Leiter der Frankfurter Akademie der Arbeit 1921/22 — W. Petke: Alfred Hessel (1877-1939), mediävist und Bibliothekar in Göttingen — H. Soell: «Die Krise des modernen Staatsgedankens in Europa». Ein Streiflicht zu Alfred Webers politisch-soziologischer Zeitdiagnose in der Weimarer Republik — 5. Zur Geschichte der Universität Heidelberg: U. Machoczek: Der armen studirenden jugendt zum besten. Stipendienstiftungen an der kurpfälzischen Universität Heidelberg 1386-1803 — R. Zepf: Fructus uberrimi. Die Theologiestudenten von Collegium Sapientiae und Universität Heidelberg 1560-1622 — A. Kohnle: Die Heidelberger Disputation von 1584 — U. Wennemuth: Mannheim und die Unversität Heidelberg um 1900 — F. Reichert: Wissenschaft und «Heimatfront». Heidelberger Hochschullehrer im Ersten Weltkrieg — F. Engehausen: Die Reichsgründungsfeiern an der Universität Heidelberg 1921-1933 — W. Moritz: Die Aberkennung des Doktortitels an der Universität Heidelberg während der NS-Zeit — V. Sellin: Auftakt zur permanenten Reform. Die Grundordnung der Universität Heidelberg vom 31. März 1969 — 6. Ausblick: R. Wiehl: Glaube und Wissen angesichts der Krise des Humanismus. 059 Lewis, B.: Los judíos del islam 2002 – 256 pp., 21 fig. 18,72 060 Long, P. O.: Openness, Secrecy, Authorship. Technical Arts and the Culture of Knowledge from Antiquity to the Renaissance 2002 – 384 pp., 8 fig., 9 fot. 52,58 061 Lukowski, J / H. Zawadzki: Historia de Polonia 2002 – 341 pp., fig., map., gráf. 21,05 062 Macinnes, A. I / T. Riis / F. G. Pedersen, eds.: Ships, Guns and Bibles in the North Sea and the Baltic States, c. 1350-c. 1700. Selected Proceedings of Symposia at Copenhagen (September 1996) and Aberdeen (1997) 2000 – 287 pp., 9 gráf., 3 tabl. 33,00 INDICE: Trade & Shipping: D. Ditchburn: Bremen piracy and scottish periphery: the North sea world in the 1440s — K. Fiedland: Maritime law and piracy: advantages and inconveniences of shipping in the Baltic — M. Bogucka: Scots in Gdansk (Danzig) in the seventeenth century — War, Diplomacy & Political Identities: A. Macdonal: Approaches to conflict on the anglo-scottish borders in the late fourteenth century — S. C. Rowell: The wood and the trees: the grand duchy of Lithuania and Baltic identity, 1500-1600 — S. Murdoch: Diplomacy in transition: Stuart-british diplomacy in northern Europe, 1603-1618 — Political Estates & Overseas Connections: A. Grosjean: General Alexander Leslie, the scottish covenanters and the Riksråd debates, 1638-1640 20 PÓRTICO SEMANAL 555 — J. R. Young: The scottish parliament in the seventeenth century: european perspectives — L. Eriksonas: The lost colony of scots: unravelling overseas connections in a lithuanian town — Devotion & Intellect: K. V. Jensen: Denmark and the crusading movement: the integration of the Baltic region into medieval Europe — A.-B. Fitch: Paving the road to salvation: scottish imaging of the afterlife, 1450-1560 — H. Hotson: A dark golden age: the thirty years war and the universities of northern Europe. 063 Magocsi, P. R.: Historical Atlas of East Central Europe 2002 – 288 pp., 109 map. 41,00 064 Magocsi, P. R / I. Pop: Encyclopedia of Rusyn History and Culture 2002 – 816 pp., 10 map. 98,59 065 Marín, M., ed.: Tejer y vestir: de la antigüedad al islam 2001 – 500 pp., fig., fot. 25,84 066 Martín Acosta, E / C. Parcero Torre / A. Sagarra Gamazo, eds.: Metodología y nuevas líneas de investigación de la historia de América 2001 – 346 pp. 25,00 067 Martín Corrales, E.: La imagen del magrebí en España. Una perspectiva histórica siglos XVI-XX 2002 – 248 pp., fig., lám. col. 74,98 INDICE: Temibles corsarios y cruel esclavitud. La imagen de los norteafricanos en los siglos XVIXVIII — La guerra de África de 1860. La orientalización de Marruecos — De la imposible «penetración pacífica» al Barranco del Lobo — La simpatía de los «moritos» (1893-1936) — El traidor enemigo (1909-1927) — Del «moro fascista» de los republicanos al «camarada moro» de los «nacionales» — Difuminación del «amigo marroquí» y emergencia del compatriota (19391975) — Con el «moro bueno», el Polisario, contra el «moro malo» Hassan de los monos (19751986) — De las pateras al multiculturalismo. Inmigrantes magrebíes en España (1975-2000). 068 Mayordomo García-Chicote, F.: La taula de canvis. Aportación a la historia de la contabilidad valenciana (siglos XIII-XVII) 2002 – 259 pp., cuadr. 18,50 INDICE: 1. Legislación medieval sobre las taules y sus cuentas: Actividad bancaria y contable durante la baja edad media. Disposiciones legales en el principado de Cataluña y en el reino de Valencia — La primitiva taula de canvis de Valencia (1408-1416) — Mercaderes y notarios en la administración de las finanzas municipales de Valencia entre los siglos XVI y XVII — 2. Gestión y contabilidad de la nova taula de canvis de Valencia (siglos XVI y XVII): La nova taula de Valencia. Órganos de gobierno, el racional y el control interno de la hacienda municipal — Organización contable y operaciones de la nova taula de canvis — Conclusiones. HISTORIA. METODOLOGÍA 23 21 069 Mazoyer, M / L. Roudart: Histoire des agricultures du monde. Du néolithique à la crise contemporaine 2002 – 722 pp., fig. 11,00 INDICE: Évolution, agriculture, histoire — La révolution agricole néolithique — Les systèmes de culture sur abattis-brûlis des milieux boisés. Le déboisement et la formation des systèmes agraires post-forestiers — L’évolution des systèmes agraires hydrauliques de la vallée du Nil — Le système agraire inca. Un système agraire de montagne, composé de sous-systèmes étagés complémentaires — Les systèmes agraires à jachère et culture attelée légère des régions tempérées. La révolution agricole de l’Antiquité — Les systèmes agraires à jachère et culture attelée lourde des régions tempérées froides. La révolution agricole du moyen âge en Europe du nord-ouest — Les systèmes agraires sans jachère des régions tempérées. La première révolution agricole des temps modernes — La mécanisation de la culture à traction animale et la révolution des transports. La première crise mondiale de surproduction agricole — La deuxième révolution agricole des temps modernes. Motorisation, mécanisation, fertilisation minérale, sélection, spécialisation — Crise agraire et crise générale — Conclusion d’ensemble. 070 Menéndez Pidal Navascués, F., ed.: Obras clásicas sobre numismática ibérica 1998 – CD-ROM 180,00 INDICE: F. Codera y Zaidín: Tratado de numismática arábigo-española. Madrid, 1879 — A. Delgado: Nuevo método de clasificación de las medallas autónomas de España, 3 vols. Sevilla, 1871-1876 — E. Flórez: Medallas de las colonias, municipios y pueblos antiguos de España (3 vols.). Madrid, 1757-1773 — A. Heiss: Descripción general de las monedas hispano-cristianas desde la invasión de los árabes (2 vols.: tomo I y tomo III). Madrid, 1865-1969 — A. Herrera: El duro (2 vols.). Madrid, 1914 — A. Prieto y Vives: Los reyes de Taifas: estudio históriconumismático de los musulmanes… Madrid, 1926 — J. D. de la Rada y Delgado: Bibliografía numismática española o noticia de las obras… Madrid,1886 — A. Vives y Escudero: Monedas de las dinastías arábigo-españolas. Madrid, 1893 — A. Vives Escudero: La moneda hispánica, 5 vols. Madrid, 1924-1926. 071 Militaria. Revista de cultura militar, 15 — 2001 2001 – 164 pp., map. 18,00 INDICE: J. M. Roldán: Las guerras cántabras y la fundación de Mérida — A. Bullón de Mendoza: Las órdenes militares en la reconquista de Extremadura — F. Ayala Vicente: La guerra de la independencia en Extremadura — M. Alonso Baquer: La batalla de Albuera — I. Sarmiento: La artillería rudimentaria en la guerra de Cuba — J. L. Barrio Moya: La biblioteca de don Miguel Pérez de Mendoza. Maestro de armas riojano del rey Carlos II (1679) — R. Fernández de la Torre: El emperador y la música de su tiempo — M. D. Saco del Valle: Legionarios y regulares en los 75 años de la gestación de la famosa composición de Saco del valle — L. Prieto Guijarro: Los músicos mayores del ejército en el primer tercio del siglo XX. 072 Mir, C / E. Vicedo, eds.: Control social i quotidianitat. III Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als paisos catalans 2002 – 603 pp. 22,00 INDICE: Societats medievals i modernes: T. Vinyoles i Vidal: Control social i quotidianitat a 22 PÓRTICO SEMANAL 555 Catalunya a l’època gòtica — X. Torres i Sans: Pagesos que han vist el mar...: la pagesia i la política (o «control social i vida quotidiana») en la societat rural catalana de l’época moderna — C. Cuadrada: Elit ciutadana i canvi rural a la baixa edat mitjana a Catalunya — A. Virgili: Senyors i renda feudal. A la recerca de pagesos a Tortosa (1148-1213) — G. Jover & al.: Feus, reserva senyorial i esclavitud. Mallorca a la segona meitat del segle XIV — R. Gort i Riera: Poder i societat al segle XIV: l’Estudi general de Lleida — M. J. Poblet Romeu: Condicions de vida i cultura material en una comanda catalana de l’orde de l’hospital a finals segle XIV. Estudi de la comanda de Barberà (Barberà de la Conca) — G. Carceller Barrabeig: Poder local i gestió econòmica de la Baronia de Queralt (segles XIV i XV) — J. Bonales Cortés: Cambios y continuidades en la estructuración del poder local en el Prepirineo occidental catalán (s. XVIII) — Societats contemporànies: J. Millan: El «camperolat» en la societat agrària burgesa: els canvis en la jerarquia social i en l’espai públic — R. Arnabat Mata: Elits i control de les institucions polítiques locals durant el procés de la revolució liberal a Catalunya — M. Duch Plana: Elits municipals i control social a Catalunya a l’entorn de la construcció de la tradició franquista — M. Botargues i Palasí: Les condicions de vida a Lleida en els inicis del liberalisme — S. Calatayud & al.: El crèdit en el llindar de la societat burgesa: una aproximació al préstec agrari al regadiu valencià. 1820-1840 — Q. Casals: L’elit política de Lleida en la transició de l’antic règim al liberalisme — M. Alay i Suàrez: Alletament mercenari. Un exemple de la incidència urbana sobre el medi rural durant la segona meitat del segle XIX — M. Martí: Contra el caciquisme — P. Salas Vives: L’esquerra durant la primera Restauració. El cas de Pollença (Mallorca) — F. Closa i Salinas: Elit rural, catolicisme i control social al ponent català a les darreries del segle XIX i principis del XX — M. J. Llavero Porcel: El jutjat municipal de Lleida: un fons per estudiar la conflictivitat durant la postguerra i el franquisme — G. Sanz Lafuente: Redes de control institucional y poder local (Zaragoza, 1890-1914) — J. L. Burón Alegre: Evolución de la gran propiedad. Un caso en la zona del canal de Aragón y Cataluña: tres grandes explotaciones dentro del término municipal de Belver de Cinca, Bajo Cinca-Huesca (la modalidad doméstica de la producción agraria y el desarrollo del capitalismo) — X. R. Veiga Alonso: Élites y poderes locales: las elecciones de 1863 en el distrito de Mondoñedo — J. Prada Rodríguez: Control político y dominación social en la retaguardia franquista. Ourense (1936-1939). 073 Mousnier, M., ed.: Moulins et meuniers dans les campagnes européennes (IXe-XVIIIe siécle). Actes des XXIes journées internationales d’histoire de l’abbaye de Flaran, 3, 4, 5 septembre 1999 2002 – 286 pp., fig. 27,30 INDICE: G. Comet: Moulins et meuniers. Réflexions historiographiques et méthodologiques — A. Durand: Les moulins carolingiens du Languedoc (fin VIIIe siècle-début XIe siècle) — J. Bolòs: Les moulins en Catalogne au moyen âge — D. Lohrmann: Remarques sur les moulins médiévaux en Rhénanie — F. Michaud-Fréjaville: Meuniers et moulins du comté de Sancerre à la fin du moyen âge — D. Lohrmann: Remarques sur les moulins médiévaux en Rhénanie — F. Michaud-Fréjaville: Meuniers et moulins du comté de Sancerre à la fin du moyen âge — D. Pichot: Le moulin et l’encellulement dans l’ouest français (XIe-XIIIe siècle) — M. Suttor: Un usage intensif de l’énergie hydraulique: les moulins mosans du XIIIe au XVIIIe siècle — A. Belmont: Les carrières de meules de moulins en France à l’époque moderne — J.-M. Minovez: Les moulins à papier de la partie occidentale des Pyrénées vers 1770-vers 1815 — P. Mane: Les moulins à eau dans l’iconographie médiévale — P. Ménard: Moulins et meuniers dans la littérature médiévale — J. Forné / M. MirAndreu: Meuniers et moulins au XVIIe siècle en Espagne d’après le Vocabulario de refranes de Gonzalo Correas (1627) — C. Rivals: Au carrefour des disciplines, le moulin et le meunier. Un grand sujet d’anthropologie historique. HISTORIA. METODOLOGÍA 23 23 074 Muchembled, R.: Une histoire du diable. XIIe-XXe siècle 2002 – 406 pp. 8,50 075 Muñoz Machado, S., ed.: Los grandes procesos de la historia de España 2002 – 533 pp. 25,00 INDICE: S. Muñoz Machado: Sobre literatura, historia y procesos — M. González Jiménez: El pleito de la sucesión de Alfonso X, 1275-1304 — J. Valdeón Baruque: El proceso de los templarios — E. Cabrera: La revuelta de Fuenteovejuna de 1476. Literatura e historia — A. Alcalá: «Aquí la envidia y mentira...» De las preguntas de fray Luis de León en su proceso — J. M. Pérez Prendes Muñoz-Arraco: Los procesos sobre los derechos de la conquista: del derecho de la tierra a los procesos de los herederos de Colón — J. Pérez: El debate Las Casas / Sepúlveda sobre los derechos de los indios — H. Kamen: El juicio a los judíos conversos: la Inquisición y la comunidad — J. A. Alejandre: El delito de solicitación en confesión — J. M. de Bernardo Ares: El conde de Oropesa. El antifranquismo como causa de un proceso político — J. P. Dedieu: La información de limpieza de sangre — J. I. Fortea Pérez: El proceso de Antonio Pérez — S. Gómez Navarro: El proceso del arzobispo Carranza — F. Ruiz Martín: El proceso de don Rodrigo Calderón — J. Contreras Contreras: Guerra entre inquisidores. Los antecedentes del proceso de D. Melchor de Macanaz — J. L. Gómez Urdáñez: El caso Olavide. El poder absoluto de Carlos III al descubierto — M. Artola Gallego: La represión política — J. Bello Voces: Conflictos, litigios y pleitos en el proceso de la desamortización — A. Nieto: Causa del sr. Collantes: ¿drama o farsa? — A. Elorza: Dos procesos en el 98: los consejos de guerra contra los almirantes Cervera y Montojo — A. Miguel Bernal: Los procesos de la mano negra — J. Velarde Fuertes: Los grandes procesos económicos del siglo XX hasta la Constitución de 1978 — S. Juliá: Consejo de guerra contra Julián Besteiro — J. Tusell: Los grandes procesos penales de la época de Franco. Desde la posguerra a Grimau y el proceso de Burgos — S. Muñoz Machado: De los delitos y las penas: ayer y hoy. 076 Murray, H. J. R.: A History of Board-Games Other Than Chess 1951 – xiv + 267 pp., 89 fig. 24,65 077 Murray, H. J. R.: A History of Chess 1913 – 900 pp., 141 fig., 18 lám. 57,55 078 O’Neill, C. E / J. M. Domínguez, eds.: Diccionario histórico de la compañía de Jesús. Biográfico-temático, 4 vols. 2001 – cxii + 4.110 pp. 300,00 079 Ordens militares. Guerra, religião, poder e cultura. Actas do III encontro sobre ordens militares. Palmela, 22 a 25 de janeiro de 1998 1999 – 740 pp., tabl. 38,13 INDICE: 1. Memória e historiografia: H. Baquero Moreno: O mestrado de Santiago no século XV — F. Angiolini: Il granducato di Toscana, l’ordine di Santo Stefano e il Mediterraneo (secc. XVI- 24 PÓRTICO SEMANAL 555 XVIII) — M. da Silva Castelo Branco: Os trabalhos de D. Lázaro Leitão Aranha sobre as três ordens militares: Avis, Cristo e Santiago — M. Mendonça: Documentos relativos às ordens militares na chancelaria de D. Manuel. Tipologia e conteúdos — 2. Mestresm comendadores, priores-mores: V. Mallia-Milanes: Grandmaster Ferdinand von Hompesch and the end of the order in Malta — A reassessment — C. Ayala Martínez: Comendadores y encomiendas. Orígenes y evolución en las órdenes militares castellano-leonesas de la edad media — P. Josserand: La figure du commandeur dans les prieurés castillans et léonais du Temple et de l’Hôspital: une approche prosopographique (fin XIIe-milieu XIVe siècle) — F. A. Dutra: Os fornos da ordem de Santiago e seus comendadores 1550-1777 — A. Matos Fortuna: A ordem de Sant’ Iago. Perspectivas vitivinícolas, ontem e hoje — M. T. Lopes Pereira: Feira e festas em Alcácer nos tempos tardo-medievais — V. Viegas: Aspectos da vida quotidiana em Almodôvar, Castro Verde e Padrões no tempo da Inquirição de 1375-1376 — 3. Organização interna e administração: E. J. Nazaré Alves Jana: A vida económica do Convento de Cristo (1529-1630) — L. R. Villegas Díaz: De regla a código. Sobre el sistema correccional de la orden de Calatrava — M. Garcez Ventura: Uma reforma para a ordem de Cristo: breves notas a propósito dos estatutos de D. João Vicente — J. I. Ruiz Rodríguez: Administracion patrimonial y poder oligárquico en las ordenes militares castellanas durante los siglos XVI y XVII — 4. Património, rendimentos, comendas e visitações: J. Marques: Aspectos culturais em visitações de ordens militares — I. Gonçalves: Proença a Velha, inícios do século XVI: os bens e os direitos de uma comenda da ordem de Cristo na Beira interior — S. A. Gomes: As ordens militares e Coimbra medieval: tópicos e documentos para um estudio — J. Pavia Cumbre: A comenda da ordem de Cristo de Santa Maria-a Grande, de Portalegre — J. M. Vargas: O património das ordens militares em Lisboa, Sintra e Torres Vedras, segundo uma inquirição do reinado de D. Afonso II — J. Silva Ferreira Mata: O senhorio de Coina no contexto do património do Mosteiro de Santos (séculos XIV-XV) — R. Marreiros: A ordem de Santiago e o monopólio da moagem da azeitona em Palmela — S. Alves Pereira L. Lopes: Os bens de Frei Joõa Fernandes de Oliveira na comenda da ordem de Cristo de Castro Marim — 5. A relação com os poderes régio, nobiliárquico, municipal: M. F. Lopes de Barros: A ordem de Avis e a minoria muçulmana — B. de Sá-Nogueira: Primeiros tabeliães nas vilas do reino de Portugal sob jurisdição das ordens militares (1212-1279) — F. Olival: O clero da ordem de Avis na região alentejana (1680-1689): concursos e provimentos — I. Lago Barbosa: Mestre ou administrador? A substituição dos Treze pela coroa na esclha dos Mestres — E. Postigo Castellanos: Las órdenes de caballería de la cristiandad occidental en la primera edad moderna. Algunas consideraciones conptuales y tipológicas — 6. Entre a guerra e a expansão: J. Gouveia Monteiro: Arcaísmo ou modernidade do exército português nos finais da idade média? O contributo das ordens militares — L. Adão da Fonseca: Vasco da Gama e a ordem de Santiago — L. García-Guijarro Ramos: La militarización de la orden del Hospital: líneas para un debate — 7. Arte, artistas, encomendadas: L. Afonso: Ornamento e ideologia. Análise da introdução do «grotesco» na pintura mural quinhentista — J. M. Ferreira Boiça / M. F. Rombouts de Barros: A mesquita-igreja de Mértola — M. Batoréo: Uma visitação do Senhor D. Jorge à Ermida do cabo Espichel e a pintura do mestre da Lurinhã — I. C. Ferreira Fernandes — L. Pequito Antunes: Contributo para o estudo da iconografía santiaguista: uma insígnia proveniente de contexto arqueológico do Castelo de Palmela — N. Vassollo e Silva: O antigo tesouro do convento de S. Bento de Avis. Alguns apontamentos para a sua «reconstituição» — P. Dias: João da Cruz, um malabar a quem D. Manuel fez Cavaleiro da ordem de Cristo — W. Rincón García: Aspectos artísticos de la orden del Santo Sepulcro en España — A. Navareño Mateos: Las órdenes militares en Extremadura: arquitectura entre el gótico y el renacimiento. HISTORIA. METODOLOGÍA 23 25 080 Ortega Cantero, N., ed.: Estudios sobre historia del paisaje español 2002 – 186 pp., fig. 20,00 INDICE: E. Martínez de Pisón: Reflexiones sobre el paisaje — A. García Sanz: Paisaje e historia: cañadas, esquileos y lavaderos de lana en el piedemonte de la Sierra de Segovia. Pasado, presente y futuro — A. Morales Moya: Notas para una geografía cultural de la Ilustración española — J. del Moral Ruiz: Capitalismo y capitalistas: nuevas mentalidades, otros paisajes (1836-1882) — A. Rabanal Yus: El paisaje transformado: jardines españoles de los siglos XVII y XVIII — A. López Ontiveros: Del prerromanticismo al romanticismo: el paisaje de Andalucía en los viajeros de los siglos XVIII y XIX — F. Quirós Linares: El paisaje urbano español en el siglo XIX — N. Ortega Cantero: La valoración institucionista del paisaje de la Sierra de Guadarrama. 081 Pagden, A., ed.: The Idea of Europe. From Antiquity to the European Union 2002 – xi + 377 pp. 26,21 INDICE: A. Pagden: Europe: conceptualizing a continent — J. G. A. Pocock: Some Europes in their history — W. Ch. Jordan: «Europe» in the middle ages — H. W. Blom: The republican mirror: the dutch idea of Europe — B. Fontana: The napoleonic empire and the Europe of nations — W. Nippel: Homo politicus and Homo oeconomicus: The european citizen according to Max Weber — M. Herzfeld: The european self: rethinking an attitude — A. C. d’Appollonia: European nationalism and european union — L. Passerini: From the ironies of identity to the identities of irony — T. Asad: Muslims and european identity: can Europe represent islam? — P. Ruttley: The long road to unity: the contribution of law to the process of european integration since 1945 — E. Cohen: The euro, economic federalism, and the question of national sovereignty — T. Risse / D. Engelmann-Martin: Identity politics and european integration: the case of germany — A. de Blas Guerrero: Nationalism in Spain: the organization of Convivencia — J. Tully: The kantian idea of Europe: critical and cosmopolitan pers-pectives. 082 Page, W. F.: Encyclopedia of African History and Culture, 3 vols. 2001 – 960 pp., 115 fig., 35 map. 317,96 083 Pelletier, M., ed.: Les îles, du mythe à la réalité. Actes des congrès nationales des sociétés historiques et scientifiques, 123e, Antilles, Guyane, 6-10 avril 1998 2002 – 248 pp., fig. 31,00 INDICE: Imaginer les îles: C. Bouchet / D. Fardeau: Les îles occidentales, de Shérie à l’Atlantide. Le mythe de l’île occidentale — D. Lecoq: Îles du dedans, îles du dehors. Les îles médiévales entre le réel et l’imaginaire (VIIe-XIIIe siècle) — O. Gannier: Le voyageur de la Renaissance et son bagage: l’esprit du moyen âge à l’épreuve des Caraïbes — S. Gély: L’île comme concrétisation ambivalente de l’utopie, de Platon à Thomas More — D. Pajaud / J. Lorenz: Les îles dans l’imaginaire de l’homme: fondement géologique — Situer et presenter les îles: M. Pelletier: Des îles en mutation: les îles orientales au début du XVIe siècle — E. Dumotier-Sigwalt: Le grand insulaire et pilotage d’Andrés Thevet: une œuvre iconographique du XVIe siècle, magistrale et «naufragée» — H. Michéa: Sur la route des îles atlantiques, de l’astrolabe au chronomètre — M. Gros / S. Dumont: Les premiers astronomes-cartographes français dans les îles — Y. Vragar: L’apport des cartes et plans des XVIIIe 26 PÓRTICO SEMANAL 555 siècles à l’archéologie de la période historique en Guadeloupe — M. Pelletier: Grandeur et servitudes des ingénieurs géographes en Martinique (1763-1783) — Decrire les îles, y vivre et en vivre: P. Stein: Christian Georg Andreas Oldendorp, chroniqueur de la vie coloniale au milieu du XVIIIe siècle, et le sort de son Histoire de la mission des frères évangéliques aux îles caraïbes de SaintThomas, Saint-Jean et Sainte-Croix — F. Regourd: Sur les traces du docteur Cassan, médecin des Lumières à Sainte-Lucie — C. Desplat: Le rêve américain: les Béarnais et les îles au XVIIIe siècle — G. Léti: Les Antilles, tombeau de l’homme blanc: une vision médicale des îles au XIXe siècle — G. Chevallier: La Martinique vue par un photographe d’autrefois. 084 Polonsky, A. & al., eds.: The Jews in Old Poland, 1000-1795 1993 – viii + 361 pp., tabl. 73,95 085 Rock, D.: Argentina 1516-1987. From Spanish Colonization to the Falklands War and Alfonsin 1987 – 508 pp. 51,00 086 Rumeu de Armas, A.: La Real Academia de la Historia 2002 – 216 pp., lám. col. 31,20 INDICE: La Real academia de la historia — La academia, institución — El gabinete de antigüedades — Gabinete de bellas artes — La biblioteca académica. Importancia de sus fondos. 1ª parte: Libros, códices e incunables — 2ª parte: Colecciones de textos y documentos históricos — Publicaciones de la Real academia de la historia — Publicaciones de la Real academia de la historia (contimación): Personalidades eminentes — La Real academia de la historia en el momento presente. 087 Sargent, T. J / F. R. Velde: The Big Problem of Small Change 2002 – 426 pp., 42 fig., fot., 21 tabl. 48,57 INDICE: 1. A Problem and Its Cure: Introduction — A theory — Our philosophy of history — 2. Ideas and Technologies: Technology — Medieval ideas about coins and money — Monetary theory in the Renaissance — 3. Endemic Shortages and «Natural Experiments»: Clues — Medieval coin shortages — Medieval Florence — Medieval Venice — The price revolution in France — Token and siege monies — 4. Cures and Side-Effects: The age of copper — Inflation in Spain — Copycat inflations in seventeenth-century Europe — England stumbles toward the solution — Britain, the gold standard, and the standard formula — The triumph of the standard formula — Ideas, policies, and outcomes — 5. A Formal Theory: A theory of full-bodied small change — The model — Shortages: causes and symptoms — Arrangements to eliminate coin shortages — Our model and our history. 088 Sotomayor, M.: Discípulos de la historia. Estudios sobre cristianismo 2002 – 368 pp. 18,00 089 Souza, P. de: Seafaring and Civilization. Maritime Perspectives on HISTORIA. METODOLOGÍA 23 World History 2002 – xvi + 224 pp., 17 fig., 1 map. 27 12,15 090 Stone, D. Z.: The Polish-Lithuanian State, 1386-1795 2001 – 392 pp., 5 map. 60,00 091 Thirsk, J., ed.: Rural England. An Illustrated History of the Landscape 2002 – 352 pp., fig., 8 lám. col., fot. 27,91 INDICE: 1. Panoramas of Landscape: J. Bettey: Downlands — H. Fox: The Wolds before c.1500 — B. Jennings: A longer view of the Wolds — C. Dyer & al.: Lowland vales — C. Dyer: Woodlands and wood-pasture in western England — B. Short: Forests and wood-pasture in lowland England — A. Reeves / T. Williamson: Marshes — C. Taylor: Fenlands — D. Hey: Moorlands — A. Everitt: Common land — C. Phythian-Adams: Frontier valleys — 2. Cameos of Landscape: L. W. Hepple / A. M. Doggett: Stonor: a chilterns landscape — K. Tiller: Hook Norton, Oxfordshire: an open village — M. Spufford: Eccleshall, Staffordshire: a bishop’s estate of dairymen, dairy wives, and the poor — B. Harrison: Staintondale, north Yorkshire: a moorland estate of the knights Hospitaller — P. Dearlove: Fen Drayton, Cambridgeshire: an estate of the land settlement association. 092 Transfretana, 7 — 2001: Homenaje a J. García Cosio 2001 – 168 pp., fig. 15,60 093 Ure, J.: Los cosacos 2002 – 205 pp., map., lám. 20,00 094 Vaisse M. / L. Guillaume, eds.: La circulation des personnes, des idées et des biens de l’Antiquité à nos jours [Forum jeunes chercheurs] 1999 – 253 pp. 14,29 INDICE: E. Morell: Platon et la rumeur dans la cité idéale — R. Hoffmann: La circulation des personnes dans l’Antiquité tardive: les sépultures «germaniques» du Hérapel (Moselle) — C. Lebailly: Les représentations des monuments antiques de Rome dans la première moitié du XIXe siècle d’après les Récits de Voyageurs — A. Mailloux: Du modèle de la curtis à la reconstitution d’un paysage haut-médiéval: l’exemple de Lucques au VIIIe siècle — J. Buridant: Marché du bois et paysages forestiers, l’exemple laonnois, XVIe-XXe siècles — M. Stevenin: Déplacements et dévastations des gens de guerre dans l’est de la France (1620-1660): l’exemple de la Champagne — S. Simiz: La cirulation des reliques en Champagne du nord après le concile de Trente — E. Thierry: Les éditions de l’histoire de la nouvelle-France de Marc Lescarbot et la présence française en Amérique du nord — F. Leroy: Epernay face à l’occupation de 1870 — L. Guillaume: Le colportage de librairie en Champagne sous le second empire — J. Kieffer: Mobilité professionnelle des instituteurs mosellans (1918-1939) — C. Muller: Le rapatriement des luxembourgeois enrôlés de force dans la Wehrmacht, prisonniers de guerre en URSS — C. Pierre: L’immigration dans un département frontière à la fin des années trente — M. Barreaud: L’immigration dans le football professionnel français (1944-1992) — R. Chone: Les régates internationales sur la Meuse et la 28 PÓRTICO SEMANAL 555 Moselle de 1860 à 1870 — S. Ronseaux: Un siècle de sécurité ferroviaire sur le réseau est: 18471947 — J. Estrada: Presse, pouvoir et opinion. 095 Valensi, L.: La fuite en Égypte. Histoires d’orient et d’occident 2002 – 363 pp., 51 lám., lám. col. 26,00 INDICE: Traditons narratives, 1: «Lève-toi» — Traditions narratives, 2: Maryam et ‘Îsâ enfant dans la tradition islamique — «L’Égypte est une autre Terre sainte» — Route déviée. Pèlerins et voyageurs d’occident et de l’Europe du nord — Des récits aux images. 1, Que peut-on voir? — Des récits aux images. 2, Mouvements de fond — En Orient: des mots aux gestes — En Europe: savoirs, pratiques, représentations — Conclusion. Lectures en cours. 096 Vázquez de Parga, L / J. M. Lacarra / J. Uria Riu: Las peregrinaciones a Santiago de Compostela (1948, facsímil). Apéndice: Bibliografía (19491997), por F. Miranda García, 3 vols. 1998 – 1.724 pp., fig., 148 lám. 36,07 097 Ventura, M. da G. A. Mateus, ed.: A definição dos espaços sociais, culturais e políticos no mundo ibero-atlântico (de finais do séc. XVIII até hoje). Quints jornadas de historia ibero-americana. Portimao, 1999 2000 – 209 pp., fig. 13,61 INDICE: A. A. Marques de Almeida: Manda el-Rei: Uma aproximação ao discurso pombalino — C. Varela: Las lecturas de los libertadores — T. Barrera: Borges y la literatura portuguesa — J. J. Arruda: Espaços de riqueza e pobreza na formação do mundo contemporâneo — M. A. Arruda: O mito fundacional de Minas na construção identitária do Brasil — I. Conde: A nossa múltipla condição — A. Ventura: Um projecto do pacto luso-espanhol à sombra do congresso de Viena — S. Campos Matos: Propostas de reorganização do império português nos finais de oitocentos: o debate acerca da venda das colónias — E. Lemus: El círculo cerrado del exílio, el extrañamiento y la soledad — J. Guerreiro: A evolução recente do baixo Guadiana e a cooperação interregional — J. Horta Correia: O Guadiana enquanto fronteira do império — R. Sánchez Mantero: La imagen de España en México y la transición a la monarquía democrática. 098 Villain-Gandossi, C., ed.: Deux siècles de constructions et chantiers navals (milieu XVIIe-milieu XIXe siècles). Actes du 124e congrès national des sociétés historiques et scientifiques, Nantes, 1999 2002 – 308 pp., fig., gráf. 30,00 099 West, G. O / M. W. Dube, eds.: The Bible in Africa. Transactions, Trajectories, and Trends 2001 – xviii + 828 pp. 78,00 INDICE: 1. Historical and Hermeneutical Perspectives: J. S. Ukpong: Developments in biblical interpretation in Africa: historical and hermeneutical directions — G. O. West: Mapping african biblical interpretation: a tentative sketch — K. Holter: Old testament scholarship in sub-Saharan HISTORIA. METODOLOGÍA 23 29 Africa north of the Limpopo river — G. LeMarquand: New Testament exegesis in (modern) Africa — J. A. (Bobby) Lubser: How al-Mokattam mountain was moved: the coptic imagination and the christian Bible — G. L. O. R. Yorke: The Bible in the black diaspora: links with african christianity — M. W. Dube: Batswakwa: Which traveller are you (John 1:1-18)? — P. W. Mwikisa: The limits of difference: Ngugi Wa Thiong’o’s redeployment of biblical signifiers in A grain of wheat and I will marry when I want — R. P. Carroll: (South) Africa, Bible, criticism: rhetorics of a visit — 2. Particular Encounters with Particular Texts: P. Denis: A late seventeenth century translation of the Psalms at the Cape — F. Nkomazana: Earliest southern african biblical interpretation: the case of the Bakwena, Bakololo and Bangwato — N. W. Ndung’u: The role of the Bible in the rise of african instituted churches: the case of the Akurinu churches in Kenya — M. McEntire: Cain and Abel in Africa: an ehtiopian case study in competing hermeneutics — D. B. E. A. Akoto: The mother of the ewe and firstborn daughter as the «Good shepherd» in the cultural context of the ewe peoples: a liberating approach — R. Y. Ganusah: Pouring libation to spirit powers among the ewe-dome of Ghana: an indigenous religious and biblical perspective — A. O. Igenoza: Contextual balancing of scripture with scripture: scripture union in Nigeria and Ghana — S. K. Avotri: The vernacularization of scripture and african beliefs: the story of the Gerasene demoniac among the ewe of west Africa — A. O. Nkwoka: The role of the Bible in the igbo christianity of Nigeria — D. T. Adamo: The use of psalms in african indigenous churches in Nigeria — E. Wabukala / G. LeMarquand: Cursed be everyone who hangs on a tree: pastoral implications of Deuteronomy 21:22-23 and Galatians 3:13 in an african context — F. J. King: Nyimbo Za Vijana: Biblical interpretation in contemporary hymns from Tanzania — H. B. P. Mijoga: The Bible in malawi: a brief survey of its impact on society — M. P. Dibeela: A setswana perspective on Genesis 1:1-10 — H. Mafu: The impact of the Bible on traditional rain-making institutions in western Zimbabwe — J. A. Draper: The bishop and the bricoleur: bishop John William Colenso’s Commentary on romans and Magema kaMagwaza Fuze’s The people and whence they came — 3. Comparison and Translation as Transaction: E. Anum: Comparative readings of the Bible in Africa: some concerns — B. Letlhare: Corporate personality in Botswana and ancient Israel: a religio-cultural comparison — T. L. J. Mafico: The biblical god of the fathers and the african ancestors — R. Wafawanaka: African perspectives on poverty in the hebrew law codes — G. S. Ntloedibe: Ngaka and Jesus as liberators: a comparative reading — A. O. Mojola: The swahili Bible in east Africa from 1844 to 1996: a brief survey with special reference to Tanzania — A. O. Mojola: 100 years of the Luganda Bible (1896 to 1996): a general survey — E. Wendland / S. Hachibamba: «Do you understand what you are reading [hearing]?» (Acts 8:30): The translation and contextualization of Isaiah 52:13–53:12 in Chitonga — J. C. Loba Mkole: The kiswahili Mwana wa Mtu and the greek Ho Huios tou anthrôpou — Readrawing the Boundaries of the Bible in Africa: K. Holter: Africa in the Old Testament — J. S. Ukpong: Popular readings of the Bible in Africa and implications for academic readings: report on the field research carried out on oral interpretation of the Bible in Port Harcourt metropolis, Nigeria under the auspices of the Bible in Africa project, 1991-94 — G. O. West: Contextual Bible study in South Africa: a resource for reclaiming and regaining land, dignity and identity — M. W. Dube: To pray the Lord’s prayer in the global economic era (Matt. 6:9-13) — 5. Bibliography: G. LeMarquand: A bibliography of the Bible in Africa. 100 Wilford, J. N.: The Mapmakers. The Story of the Great Pioneers in Cartography from Antiquity to the Space Age 2002 – xiv + 509 pp., fig. 21,73 30 PÓRTICO SEMANAL 555 101 Yemelianova, G. M.: Russia and Islam. A Historical Survey 2002 – xxiv + 243 pp., 4 map., fig. 73,95 102 Yerushalmi, Y. H.: Zajor. La historia judía y la memoria judía. Prólogo de H. Bloom 2002 – xxxvi + 153 pp. 12,00 METODOLOGÍA 103 Alturo i Perucho, J.: El llibre manuscrit a Catalunya. Origens i esplendor 2001 – 291 pp., lám. col., rúst. 52,89 INDICE: El llibre en l’antiguitat — L’escriptura i el llibre en l’època visigoda — L’escriptura i el llibre en la Catalunya dels segles VIII-XII — El llibre en l’alta edat mitjana — Els lectors i la distribució dels llibres en l’època altmedieval — El sistema de producció de llibres i llur preu — Els robatoris de llibres — Mobilitat i préstecs de llibres — La biblioteca fixa i la mòbil — L’escriptori — La condició social dels amanuenses — El llibre en època gòtica — L’escriptura — El llibre — Els lectors i la distribució de llibres — La censura — Rabatoris — El llibre manuscrit i el naixement de la impremta — Confecció material dels còdexs medievals — La tria dels materials — La preparació dels quaderns — La composició dels quaderns — La còpia — Els índexs — L’ordenació dels quaderns i dels folis — Els punts de lectura — L’enquadernació — Incidents, afegits, notes i comentaris dels lectors. 104 Ankersmit, F. R.: Historical Representation 2001 – ix + 321 pp. 32,04 INDICE: 1. Historical Theory: The linguistic turn: literary theory and historical theory — In praise of subjectivity — 2. Historical Consciousness: Gibbon and Ovid: history as metamorphosis — The dialectics of narrativist historism — The postmodernist «privatization» of the past — Remembering the holocaust: mourning and melancholia — 3. Theorists: Why realism? Auerbach on the representation of reality — Danto on representation, identity, and indiscernibles — Hayden White’s appeal to the historians — Rüsen on history and politics. 105 Ayerbe Iribar, M. R / J. Elorza Maiztegi: Archivo municipal de Elgueta (1181-1520) 2001 – xxvi + 318 pp. 14,00 106 Ayerbe Iribar, M. R / J. Etxezarraga Gabilondo: Archivo municipal de Elgoibar (1346-1520) 1999 – iv + 175 pp. 14,00 HISTORIA. METODOLOGÍA 23 31 107 Bach de Roca, C. & otros: Introducción a la bioarchivística 1998 – 220 pp., fig. 13,82 108 Barrios García, A / A. Martín Expósito: Documentación medieval de los archivos municipales de Béjar y Candelario 1986 – 253 pp. 7,14 109 Barrios García, A / J. M. Monsalvo Antón: Documentación medieval del archivo municipal de Ciudad Rodrigo 1988 – 425 pp. 7,78 110 Bazan, I / M. A. Martín: Colección documental de la cuadrilla alavesa de Zuia, I: Archivo municipal de Aramaio 1999 – xiv + 133 pp. 14,00 111 Bello Urgelles, C / A. Borell Crehuet: El patrimonio bibliográfico y documental. Claves para su conservación preventiva 2002 – 158 pp., fot. 19,00 INDICE: Tipología documental en los archivos y bibliotecas — Causas de degradación en los materiales de archivo — Plan integral de conservación preventiva — El depósito: sistemas de protección — La exposición: sistemas de protección — Algunas consideraciones sobre la conservación del patrimonio bibliográfico y documental. 112 Bibliografia dei manoscritti in scrittura beneventana, 9 2001 – 346 pp. 42,97 113 Braudel, F.: Las ambiciones de la historia. Edición preparada y presentada por R. de Ayala y P. Braudel 2002 – 503 pp. 30,00 INDICE: 1. La historia, medida del mundo: Tres definiciones: el acontecimiento, el azar, lo social — La historia en busca del mundo — Geohistoria: la sociedad, el espacio y el tiempo — 2. Hacia la historia más grande: Por una economía histórica — Las responsabilidades de la historia — Historia y economía: el problema de la discontinuidad — El imperialismo de la historia — La larga duración — Historia y sociología — Historia de las civilizaciones: el pasado explica el presente — Sobre una concepción de la historia social — Economía y sociedd. Reflexiones de un historiador de la modernidad — 3. La elaboración de una obra: Antes de El Mediterráneo — En torno a la civilización material y al capitalismo — La historia de Francia inacabada. 114 Burke, P., ed.: History and Historians in the Twentieth Century 2002 – x + 253 pp. 41,08 INDICE: M. Rubin: The middle ages, or getting less medieval with the past — P. Clark: The city 32 PÓRTICO SEMANAL 555 — J. Breuilly: Historians ad the nation — C. A. Bayly: The orient: british historical writing about Asia since 1890 — L. Jordanova: Gender — E. A. Wrigley: Population history — R. Porter: Disease and the historian — D. Feldam: Class — S. Bann: The history of art history in Britain: a critical context for recent developments and debates — P. Burke: Historiography and philosophy of history. 115 Canto García, A / F. Martín Escudero / J. Vico Monteoliva: Monedas visigodas: catálogo del gabinete de antigüedades 2002 – 338 pp., lám. col. 93,76 116 Careri, M / F. Fery-Hue / F. Gasparri / G. Hasenohr & al.: Album de manuscrits français du XIIIe siècle. Mise en page et mise en texte 2001 – 294 pp., fig., gráf., lám. col. 33,07 117 Casanova i Romeu, A. & al.: Al-Qannis, 9: Los graffiti: un patrimonio inédito para el análisis de la historia de las mentalidades 2002 – 174 pp., fig., fot. 14,42 118 Cavero Domínguez, G / C. Álvarez Álvarez / J. A. Martín: Colección documental del archivo diocesano de Astorga 2001 – 620 pp. 42,07 119 Celdrán, P.: Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios 2002 – xviii + 1.059 pp. 15,00 1 2 0 Chacón Gómez Monedero, F. A.: Co-lección diplomática del concejo de Cuenca, 1190-1417 1998 – 572 pp. 18,03 121 Chacón Gómez Monedero, F. A.: Guía del archivo de la catedral de Cuenca 2001 – 78 pp., 5 fig. 6,24 122 Ciérbide, R / E. Ramos: Archivo municipal de Tafalla (1157-1540) 2001 – 307 pp. 14,00 123 Conte, D.: Storicismo e storia universale. Linee di un’interpretazione 2000 – xi + 188 pp. 13,43 HISTORIA. METODOLOGÍA 23 33 124 Cook, M.: The Management of Information from Archives 1999 – 288 pp. 96,95 125 Courcelles, D. de, ed.: L’histoire en marge de l’histoire à la Renaissance 2002 – 224 pp., fig. 28,00 126 Cruz Mundet, J. R.: Manual de archivística 2001 – 400 pp., cuadr. 19,53 127 Dainotto, S., ed.: Le biblioteche d’archivio. Atti della giornata di studi, Roma, 24 febbraio 1999 2001 – 195 pp. 10,74 INDICE: G. Fioravanti: Le biblioteche d’archivio: caratteristiche, servizio e nuove funzioni — M. Carassi: I tesori bibliografici negli Archivi di stato — A. Carlascio: L’incremento del patrimonio bibliografico nella biblioteca dell’Archivio di stato di Campobasso — F. Cavazzana Romanelli: Le biblioteche degli Archivi di stato nel contesto territoriale: prefigurazioni di futuro — U. Cova: La biblioteca dell’Archivio di stato di Trieste — S. Dainotto: Professionalità e responsabilità dei bibliotecari nelle biblioteche degli Archivi di stato — F. Dolci: Materiale minore a stampa e trattamento archivistico: il caso della Biblioteca nazionale centrale di Firenze — C. Ferrante: La biblioteca dell’Archivio di stato di Cagliari tra passato e presente — C. Ficola: Utenza interna, esterna e sale di studio: prospettive di sviluppo. Il caso della biblioteca dell’Archivio di stato di Roma — V. Frustaci: La vocazione amministrativa della Biblioteca romana dell’Archivio capitolino — P. M. Galimberti: L’esperienza di una piccola biblioteca specializata in un archivio storico: le istituzioni pubbliche di assistenza e beneficenza di Milano — F. Gemini: Un centro bibliografico per gli archivi italiani — E. Ginanneschi / G. Sansonetti: Il trattamento del materiale a stampa nei fondi dell’Archivio centrale dello stato — M. A. Moro: Il bene culturale librario oltre le barriere istituzionali: la biblioteca dell’Archivio di Stato di Brindisi: strumenti di ricerca — E. Nieddu: Ruolo istituzionale della biblioteca dell’Archivio centrale dello stato — D. Sinisi: La collezione dei bandi dell’Archivio di stato di Roma — M. T. Tafuri di Melignano: Biblioteche d’archivio e biblioteche pubbliche statali — P. Veneziani: I limiti alla consultabilità degli archivi letterari nelle biblioteche — S. Dainotto: Bibliografia. 128 Delgado y Hernández, A.: Estudios de numismática arábigo-hispana considerada como comprobante histórico de la dominación islámica de la Península. Editado por A. Cantó García y T. Ibn Hafiz Ibrahim 2001 – xlvi + 487 pp., 18 lám. col. 50,00 129 Desert, G.: Les archives hospitalières: source d’histoire économique et sociale 1977 – 252 pp., tabl., plan. 12,00 34 PÓRTICO SEMANAL 555 130 Domínguez Sánchez, S.: Colección documental de los bachilleres de San Marcelo y de las parroquias de Nuestra Sra. del Mercado, Valencia de Donjuán y Valderas 2001 – 472 pp. 42,07 131 Doyle, P / M. R. Bennett, eds.: Fields of Battle. Terrain in Military History 2002 – 398 pp. 135,20 132 Elorza Maiztegi, J.: Archivos municipales de Eibar (1409-1520) y de Soraluza / Placencia de las Armas (1481-1520) 2000 – v + 155 pp. 14,00 133 Emblemata. Revista aragonesa de emblemática, VII — 2001 2002 – 496 pp., lám., lám. col. 30,00 INDICE: A. Montaner Frutos: El ara leonesa de Diana (CLE, 1526): constitución literaria y dimensión ritual — J. M. Ortega Ortega: Signi nostri et crucem desuper positam albam: Acerca de un azulejo medieval hallado en Teruel — A. Gómez de Valenzuela: Los señoríos de Arruaba y de Fanlo en el Serrablo: datos históricos y genealógicos — M. M. Wiszowaty: The Szeliga device in the LIbro del conoscimiento — J. L. Pano Gracia: Los Pano de Monzón: estudio heráldico y documental — S. Torres García / A. París Marqués: Piedras armeras e infanzones de Santa Eulalia del Campo (Teruel) — M. Monreal Casamayor: Ascensión nobiliaria de un linaje aragonés: los Del Campo de La Almunia de Doña Godina, marqueses de Tosos — B. Domínguez Cavero / F. J. Alfaro Pérez: La ciudad de la hidalguía. Corella (Navarra) siglos XVI-XVIII, 1: Familias y emblemas — J. M. Chamorro Navarro: Razones arquitectónicas de la basílica del Pilar — N. Pérez-Aínsua Méndez: Evolución de emblemas heráldicos y alegorías en el Antiguo y el Nuevo Régimen (España) — L. Sorando Muzas: Estudio emblemático de la iconografía de D. José de Palafox. 1808-1809 (1) — L. Blanco Lalinde: Organización de una visita del jefe del estado a Zaragoza en 1938 — M. C. García López: La indumentaria emblemática: sistema y tipología —Notitia: 1. Documenta: E. Velasco de la Peña: Inventario de la colección de documentos de linaje conservados en el archivo del barón de Valdeolivos en Fonz (Aragón, España) — F. J. Alfaro Pérez: Ceremonial en el bautismo de un moro en la Navarra de 1659 — 2. Monumenta: M. Medrano Marqués: Emblemática y decoración hispano-visigoda en Sanchoabarca (Fitero, Navarra) — M. C. García López: Los retratos y armas de los Ruizes de Castilla y Urrieses: un manuscrito aragonés del siglo XVIII de excepcional riqueza emblemática — F. García-Mercadal y García-Loygorri: El escudo de Carlos III (4) — L. Blanco Lalinde: Dos guiones del ejército español de mediados del siglo XX — 3. Commentariola: R. Centellas: Iconografía cristiana — R. Solera López: Estudio iconográfico del jabalí como animal simbólico y emblemático — F. Menéndez Pidal: De labras heráldicas portuguesas — Emblemática municipal de Aragón. 134 Enríquez Fernández, J. / C. Hidalgo de Cisneros / A. Martínez: Colección documental del Archivo histórico de Bilbao (1473-1500) 1999 – 496 pp. 14,00 HISTORIA. METODOLOGÍA 23 35 135 Enríquez Fernández, J / C. Hidalgo de Cisneros / A. Martínez: Colección documental del Archivo histórico de Bilbao (1501-1514) 2000 – 467 pp. 14,00 136 L. FARIÑA COUTO O LIBRO DA HERÁLDICA GALEGA 2001 – 645 pp., lám. col. 56,25 As armerías, os heraldos e a heráldica — O escudo — As particións, as pezas e as figuras — As figuras ou mobles — Ornamentos exteriores do escudo — O brasonamento — A heráldica galega — Introducción ó armorial — Armorial — Índice de pezas e figuras heráldicas. 137 Epstein, C.: The Past Renewed. A Catalog of German-Speaking Refugee Historians in the United States after 1933 2002 – 396 pp. 39,35 138 Farnes Julia, S.: Biblioteca de paleografía y diplomática (Adquisiciones desde 1974) 2001 – 243 pp. 6,00 139 Favreau, R.: Epigraphie médiévale 1997 – 359 pp. 35,92 L’atelier du médiéviste, 5. 140 Fernández, R / A. Passola / M. J. Vilalta, eds.: John Elliott. El oficio de historiador 2002 – 182 pp. 12,00 INDICE: J. Elliott: El oficio de historiador — R. Fernández: John Elliott, historiador — R. L. Kagan: John Elliott y la historiografía española — C. Martínez Shaw: Crónica de un deslumbramiento: La España imperial — R. García Cárcel: John Elliott y La rebelión de los catalanes (1598-1640) — P. Molas Ribalta: La Europa dividida — F. Bouza: La biografía como meridiano. El conde duque de Olivares. El político en una época de decadencia — J. S. Amelang: Richelieu 36 PÓRTICO SEMANAL 555 y Olivares — R. M. Serrera: John Elliott, americanista — M. Lucena: Las dos orillas del modernismo. La perspectiva atlántica en la obra de John Elliot — X. Gil: John Elliott en sus artículos — K. Mills: Espíritu, historiador y director de investigadores — R. Sánchez Montero: Mis traducciones de John Elliott — M. J. Vilalta: Elliott en las aulas — Bibliografía de John Elliott. 141 Ferracuti, P., ed.: Insegnare la storia. Percorsi per il docente 2001 – 125 pp. 11,81 INDICE: P. Ferracuti: L’insegnante di storia al bivio — A. Valvo: La storia antica — L. Ricciardi: Il medioevo e il problema del suo insegnamento — D. Zardin: Età moderna e/o «Antico Regime» — E. Bressan: L’età moderna — A. Caspani: Il novecento — S. Petrucci: Qualche riflessione conclusiva. 142 Forcadell, C / I. Peiro, eds.: Lecturas de la historia. Nueve reflexiones sobre historia de la historiografía 2001 – 273 pp. 12,00 INDICE: J. J. Carreras Ares: El entorno ecuménico de la historiografía — J. S. Pérez Garzón: Nación española y revolución liberal: la perspectiva historiográfica de los coetáneos — P. Ruiz Torres: Política y ciencia de la historia en la universidad de Valencia entre 1868-1939 — M. Marín Gelabert: Historiadores locales e historiadores universitarios. La historiografía española en su contexto internacional, 1948-1965 — G. Pasamar Alzuria: La profesión de historiador en la España franquista — A. Duplá: El franquismo y el mundo antiguo. Una revisión historiográfica — R. Valls Montés: La historiografía escolar española en la época contemporánea: de los manuales de historia a la historia de la disciplina escolar — R. Cuesta Fernández: La historia como disciplina escolar: génesis y metamorfosis del conocimiento histórico en las aulas — M. A. Cabrera Acosta: Historia y teoría de la sociedad: del giro culturalista al giro lingüístico. 143 Fuchs, E / B. Stuchtey, eds.: Across Cultural Borders. Historiography in Global Perspective 2002 – vii + 359 pp. 41,00 INDICE: E. Fuchs: Introduction: Provincializing Europe: historiography as a transcultural concept — 1. Historiography and Cultural Identity: J. Meissner: The authenticity of a copy: problems of nineteenth-century spanish-american historiography — B. Stuchtey: In search of lost identity: South Africa between great trek and colonial nationalism, 1830-1910 — M. Gottlob: India’s connection to history: the discipline and the relation between center and periphery — A. Eckert: Historiography on a «Continent without history»: anglophone west Africa, 1880s-1940s — S. Tanaka: Alternative national histories in Japan: Yamaji Aizan and academic historiography — 2. Across Cultural Borders: Q. E. Wang: German historicism and scientific history in China, 19001940 — M. Middell: Transfer and interaction: France and francophone african historiography — G. Lingelbach: The historical discipline in the United States: following the german model? — E. Fuchs: The politics of the republic of learning: international scientific congresses in Europe, the Pacific Rim, and Latin America — 3. Beyond Eurocentrism: The Politics of History in a Global Age: A. Dirlik: History without a center? Reflections on eurocentrism — M. Keita: Africa and the construction of a grand narrative in world history — W. Hui: «Modernity» and «Asia» in the study of chinese history — J. Rüsen: Comparing cultures in intercultural communication. HISTORIA. METODOLOGÍA 23 37 144 Fuente Crespo, J. de la: Colección documental del monasterio de Trianos (1111-1520) 2000 – 484 pp. 45,00 145 García Rodríguez, A.: Diplomática del documento administrativo actual. Tradición e innovación 2001 – 270 pp. 22,84 Corpus hispanum de praesente diplomatica, II. 146 Geuenich, D / W. Haubrichs / J. Jarnut, eds.: Person und Name. Methodische Probleme bei der Erstellung eines Personennamenbuches des Frühmittelalters 2002 – x + 319 pp., 1 despl. 131,87 INDICE: H. Solin: Zur Entwicklung des römischen Namensystems — M. Heinzelmann: Die Gallische Prosopographie 260-527: Erfahrungen und Bemerkungen — D. Kremer: PatRom. Genese, Ziele und Methoden eines umfassenden Romanischen Namenbuches — C. MaasChauveau: Lateinische Namentradition: Bruch oder Kontinuität? — D. Geuenich: Gründe für das Scheitern eines «Neuen Förstemann» — H. Reichert: Das Lexikon der altermanischen Namen. Vorankündigung einer 2. Auflage — R. Nedoma: Altgermanische Anthroponyme in runenepigraphischen und anderen Quellen. Ein Prokektbericht — H. Beck: Skandinavische Beiträge zur Personennamenforschung — J. Insley: The study of old english personal names and anthropony mic lexika — F. Debus: Ein Lexikon der in literarischen Texten des deutschen Mittelalters enthaltenen Namen — E. Eichler: Zum Stand der slavistischen Personennamenforschung. (unter Berücksichtigung von Nomen et gens) — H.-W. Goetz: Gentes in der Wahrnehmung frühmittelalterlicher Autoren und moderner Ethnogeneseforschung: Zur Problematik einer gentilen Zuordnung von Personennamen — G. Kampers: Auf dem Weg zu einem Corpus der Personennamen und Personen der Ostgermanischen gentes und ihrer regna. Erfahrungen aus einem Teilprojekt von Nomen et gens — J. Jarnut / S. Käuper: Langobardische Prosopographie und langobardisches Namenbuch. Erfahrungen und Erwartungen — W. Haubrichs: Aspekte des philologischen Nachweises der Gruppenspezifität von Personennamen. Methodische Beobachtungen an einem Inschriftencorpus aus dem Poitou — H. Tiefenbach: Zu den Personennamen der frühen Werdener Urkunden — A. Greule: Personennamen in Ortsnamenbüchern. Plädoyer für ein Namenbuch der topony-mischen Personennamen. 147 Gimeno Blay, F. M.: De las ciencias auxiliares a la historia de la cultura escrita 1999 – 32 pp., fig. 4,38 148 González Bachiller, F.: El léxico romance de las colecciones diplomáticas calceatenses de los siglos XII y XIII 2002 – 616 pp. 41,30 38 PÓRTICO SEMANAL 555 149 Harris, P. M. G.: A History of Human Populations, 1: Forms of Growth and Decline 2001 – xxiii + 439 pp., gráf. 114,94 INDICE: New viewpoints on an old topic: what form does population growth take–and why? — Patterning the parts as well as the whole across four centruries of american demographic increase — Common patterns of growth for all new settlements? Evidence from other northern european colonizations — Other striking but general G-based trends: «demographic disaster» and «population explosion» in Latin America, the Caribbean, and Oceania — The growth and decline of old world peoples: insights from Europe, where the debate began — How regional changes of population in Europe underlay national ones–from Andalusia to the Amur, from Trondheim to the Tisza — Sketching population history in Asia and Africa: outlines of the often obscure — The growth of cities and the spread of urbanization — The local generality of the simplest Gshaped trends: cross-cultural examples over time — Conclusion. 150 Harvey, P. D. A.: Editing Historical Records 2001 – viii + 104 pp., 6 fig. 25,98 151 Haustein, H.-D.: Weltchronik des Messens. Universalgeschichte von Mass und Zahl, Geld und Gewicht 2001 – ix + 386 pp. 31,15 152 Heiss, A.: Descripción general de las monedas hispanocristianas desde la invasión de los árabes, 3 vols. 1962 – xi + 1.233 pp., lám. 50,00 153 Historia, antropología y fuentes orales, 26 — 2001: Denuncia social 2002 – 192 pp. 9,36 INDICE: J. A. G. Alcantud: Antropología y democracia: casualidad y necesidad — D. Konstantynów: El obrero y la mujer de la granja colectiva de Vera Mukhina, 1937 — R. Branche: Género y tortura: cuando una mujer pregunta a los hombres sobre la violencia — J. M. Caparrós Lera: Comentario a La batalla de Argel de Gillo Pontecorvo — J. Bornat: Reminiscencia e historia oral: ¿Universos paralelos o empeño común? — L. G. Luna: Pensamientos feministas para políticas públicas. Mujetes en el poder hacia Beijing’95 — M. Fernández-Martorell: La experiencia como invento — R. Castro: Calle, infancia y adolescencia en Salvador de Bahía — R. González Delgado: El mundo de los muertos en los relatos mapuches — S. Silva: Estado y empresas privadas en la realidad mapuche — I. Fernández de Mata: Una vez orales, hoy fuentes escritas — H. Londoño / E. Molano: Cine y memoria histórica en Colombia. 154 Hobsbawm, E.: Sobre la historia 2002 – 299 pp. 7,00 INDICE: Dentro y fuera de la historia — El sentido del pasado — ¿Qué puede decirnos la historia sobre la sociedad contemporánea? — Con la vista puesta en el mañana: la historia y el futuro — ¿Ha HISTORIA. METODOLOGÍA 23 39 progresado la historia? — De la historia social a la historia de la sociedad — Historiadores y economistas — Partidismo — ¿Qué deben los historiadores a Karl Marx? — Marx y la historia — Todos los pueblos tienen historia — Nota sobre la historia británica y los Annales — Sobre el renacer de la narrativa — Posmodernismo en la selva — Sobre la historia desde abajo — La curiosa historia de Europa — El presente como historia — ¿Podemos escribir la historia de la Revolución rusa? — La barbarie: guía del usuario — La historia de la identidad no es suficiente. 155 Holtz, L / M. Pastoureau, H. Loyau, eds.: Les armoriaux: histoire héraldique, sociale et culturelle des armoriaux médiévaux. Actes du colloque international, Paris 21-23 1994 1997 – 422 pp., fig. 42,69 INDICE: R. Nussard: Le Rôle d’armes Bigot — G. J. Brault: L’âge d’or des armoriaux anglais: les rôles d’armes du règne d’Edouard Ier d’Angleterre (1272-1307) — P. Pacaud: Établir un armorial normand du XIIIe siècle: sources, méthodes, problèmes — M. Regnier: Deux «armoriaux occasionnels» au XIVe siècle — S. K. Kuczynski: Le premier armorial polonais du XVe siècle, l’auteur, l’œuvre, la méthode — A. Heymowski: La chevalerie du royaume de Pologne dans les armoriaux occidentaux des XIVe et XVe siècles — I. Bertényi: Les chroniques armoriées: l’exemple de la Chronique illustrée hongroise (milieu du XIVe) — G. Scheibelreiter: Die Wappenreihe der österreichischen Fabelfürsten in der sogenannten Chronik von den 95 Herrschaften (um 1390) — F.-H. von Hye: Ein österreichisches Wappen-buch von circa 1460 — C. Bozzolo / H. Loyau: L’étude codicologique d’un armorial institutionnel, clé de lecture de la vie complexe de la cour amoureuse dite de Charles VI — C. van den Bergen-Pantens: L’armorial dit «de Gorrevod». Considérations codicologiques et héraldiques — F. Boniface: Aperçu général sur les armo-riaux des fêtes de l’Épinette de Lille (1283-1486). Origine, falsification, essai de chronologie et de filiation, ajouts — F. Menéndez Pidal de Navascués: Armoriaux et décor brodé au milieu du XIIIe siècle — G. Mattern: La poutre armoriée de la «Belle maison» de Bâle (vers 1270) — E. de Boos: Les décors héraldiques sont-ils des armoriaux? — C. de Mérindol: Recueils d’armoiries et décors monumentaux peints et armoriés à la fin de l’époque médiévale — C. R. Humphery-Smith: An armorial of pilgrims and benefactors — D. Kraack: «Les armoriaux sur les murs». Inscriptions et graffiti héraldiques des voyageurs nobles du XIVe au XVIe siècle: l’exemple du «vieux réfectoire» du monastère de Sainte-Catherine au Mont Sinaï — W. Paravicini: Armoriaux et histoire culturelle: le Rôle d’armes des «Meilleurs trois» — C. Boudreau: Traité de blason et armoriaux: pédagogie et mémoire — A. Stones: Les débuts de l’héraldique dans l’illustration des romans arthuriens. 156 How Do You Know It’s the Real Thing? Authentic Documents in the Electronic Age. Proceedings of the International Symposium, Vancouver, February 19, 2000 2001 – 207 pp., fot. 10,74 157 Iber, 31: Internet y la enseñanza de la historia 2002 – 126 pp. 14,60 INDICE: Monografía internet y la enseñanza de la historia: Equipo directivo de Íber: Internet y la enseñanza de la historia — J. Prats: Internet en las aulas de educación secundaria — F. Hernández Sánchez & al.: Internet y didáctica de la historia — G. Iturbe Polo & al.: Internet: luces y sombras 40 PÓRTICO SEMANAL 555 en el aula — J. Soler: Nuevos medios: investigar y publicar historia hoy — A. López Serra: Jugar, debatir, conspirar. Medios tecnológicos y fines educativos en la enseñanza de las ciencias sociales — A. M. Carabias: Recursos de historia moderna en internet: útiles para enseñar y aprender — Investigación y opinión: A. Junco: El constructivismo en la enseñanza de la historia: un enorme reto — Desde y para el aula: L. Cercadillo: Los alumnos de secundaria y sus ideas sobre conceptos históricos estructurales — E. Biosca & al.: Reconstruyendo el pasado. Enseñar con tecnologías de realidad virtual — N. Ortega: La didáctica de la historia del arte. Una propuesta para formar maestros. 158 Jones, E.: John Lingard and the Pursuit of Historical Truth 2002 – 304 pp., fig. 90,38 159 Jones, M. / N. Beagrie: Preservation Management of Digital Materials. A Handbook 2001 – vi + 139 pp. 26,07 160 Juvencus: Codex Cantabrigiensis ff. 4. 42. A Ninth-Century Manuscript Glossed in Welsh, Irish, and Latin. Facsimile Edited by H. McKee 2000 – vi + 106 pp., 106 facsím. 29,60 161 Kiviharju, J.: Cartulario del hospital de Santa Cristina de Somport 1991 – 148 pp. 30,05 162 Kuppuram, G. / K. Kumudamani, eds.: Methods of Historical Research 2002 – viii + 257 pp. 29,74 163 Lazinger, S. S.: Digital Preservation and Metadata. History, Theory, Practice 2001 – 381 pp. 91,20 164 Lehmann, H., ed.: Interrupted Past. German Speaking Refugee Historians in the United States after 1933 2002 – 246 pp. 29,49 165 Libro de armería del reino de Navarra. Edición y estudio F. Menéndez Pidal, J. J. Martinena 2001 – 484 pp., lám. col. 22,00 166 Llorens Ortuño, S.: Libro de privilegios y reales mercedes concedidas HISTORIA. METODOLOGÍA 23 41 a la muy noble y muy leal ciudad de Orihuela 2001 – 355 pp. 15,03 167 Lorenzo Cadarso, P. L.: El documento real en la época de los Austrias (1516-1700) 2001 – 233 pp., 76 lám. 11,00 168 Mandler, P.: History and National Life 2002 – vii + 184 pp., 6 fig. 21,34 169 Martínez San Pedro, M. D. / M. Navarro Gámez, eds.: Heráldica española 2002 – 107 pp., fig. 6,00 INDICE: F. Menéndez Pidal de Navascués: Los emblemas heráldicos: una creación humana — M. D. Guerrero Lafuente: Nociones de heráldica: términos, piezas y figuras — A. Porras de la Puente: Criterios de la Real Academia de Córdoba acerca de la heráldica municipal andaluza — I. Garijo Pérez: La creación de los escudos municipales andaluces. Consideraciones críticas acerca de la innovación heráldica en la actualidad — J. L. Ruz: Los linajes y los escudos de Almería — M. Navarro Gámez: Los escudos municipales almerienses. El escudo de Almería — E. Pardo de Guevara y Valdés: El estudio de los emblemas heráldicos. Hacia unas nuevas perspectivas. 170 McCalla, A.: A Romantic Historiosophy. The Philosophy of History of Pierre-Simon Ballanche 1998 – ix + 464 pp. 167,44 171 Morales Pogonowski Martín, J. A.: Escudo de armas y enseñas de la ciudad de Mérida 2001 – 182 pp., fig., fot., 60 lám. col. 9,02 172 Niermeyer, J. F. / C. van der Kieft / J. W. J. Burgers: Niermeyer’s Mediae latinitatis lexicon minus. Lexique latin médiéval. Medieval Latin Dictionary. Mittellateinisches Wörterbuch, 2 vols. 2002 – 1.480 pp. 218,40 173 Nuzzo, E.: Tra ordine della storia e storicità. Saggi sui saperi della storia in Vico 2001 – xxx + 346 pp. 45,12 42 PÓRTICO SEMANAL 555 174 Oñate Gómez, F.: Blasones y linajes de la provincia de Burgos, II: Partido judicial de Burgos 2001 – 387 pp., fot., fig. 9,10 175 Oñate Gómez, F.: Blasones y linajes de la provincia de Burgos, III: Partido judicial de Belorado; IV: Partido judicial de Sedano [en un solo tomo] 2001 – 386 pp., fot., fig., map. 9,10 176 Ostos, P / M. L. Pardo / E. E. Rodríguez: Vocabulario de codicología. Versión española revisada y aumentada del Vocabulario codicologique de Denis Muzerelle 1997 – 390 pp., fig. 14,77 177 La paléographie hébraïque médiévale. Paris, 11-13 septembre 1972 1974 – 309 pp., 133 lám. 33,54 178 Paratge. Quaderns d’estudis de genealogia, heraldica, sigil·lografia i nobiliària, 1 — 1990 1990 – 66 pp., fig. 12,02 179 Paratge. Quaderns d’estudis de genealogia, sigil·lografia, vexil·lologia i nobiliària, 2 — 1991 1991 – 62 pp., fig. 12,02 heraldica, 180 Paratge. Quaderns d’estudis de genealogia, sigil·lografia, vexil·lologia i nobiliària, 3-4 —1992-93 1993 – 94 pp., fig. 12,02 heraldica, 181 Paratge. Quaderns d’estudis de genealogia, sigil·lografia, vexil·lologia i nobiliària, 7 — 1996 1996 – 83 pp., fig. 12,02 heraldica, 182 Paratge. Quaderns d’estudis de genealogia, sigil·lografia, vexil·lologia i nobiliària, 8 — 1997 1997 – 51 pp., fig. 12,02 heraldica, HISTORIA. METODOLOGÍA 23 43 183 Paratge. Quaderns d’estudis de genealogia, sigil·lografia, vexil·lologia i nobiliària, 9 — 1998 1998 – 65 pp. 12,02 heraldica, 184 Paratge. Quaderns d’estudis de genealogia, sigil·lografia, vexil·lologia i nobiliària, 11 — 2000 2000 – 115 pp. 12,02 heraldica, 185 Paratge. Quaderns d’estudis de genealogia, sigil·lografia, vexil·lologia i nobiliària, 13 — 2001 2001 – 106 pp. 12,02 heraldica, INDICE: S.-J. Rovira i Gómez: Joan de Gras i Sanç i el seu «Ramillete christiano, urbano y político» — A. de Fluvià i Escorsa: La nablesa dels Ayguavives, els Bertran, els Pascual, els Viala i els Vigo — J. M. Casals i de Nadal: El sistema general de documentació familiar-GDS — A. de Fluviá i Escorsa: Dues successions al tron d’Espanya? Una institució en franc procés degeneratiu — R. Rovira i Tobella: Unes primeres aproximacions a les masies de Sant Llorenç d’Hortons — J. J. Cortés y García: Els capítols matrimonials de l’Arxiu parroquial de San Cebrià de Valldoreix (Vallès occidental) — J. Porter i Moix: Notes per a un assaig d’un «Manual de vexil·lologia — R. J. Rodríguez de Espona: La sentència reial arbitral de Guadalupe i la promoció nobiliària del pairalisme: el cas de la Plana de Vic — G. Marí i Brull: Testament d’Arnau d’Artedó, d’Alàs (1331, març, 17) — P. Moreno i Meyerhoff: Ressenyes. 186 Pastoureau, M.: Traité d’héraldique 1997 – 407 pp., fig. 72,00 187 Platania, M.: Le parole di Clio. Polemiche storiografiche 1925-1945 2001 – 132 pp. 21,49 188 Popoff, M.: L’héraldique espagnole et catalane à la fin du moyen âge, d’après les sources armoriales manuscrites conservées à la Bibliothèque nationale de Paris 1989 – 137 pp., 1 map. 19,82 189 Procter, M. / M. Cook: Manual of Archival Description 2000 – 320 pp. 98,59 190 Rickards, M.: The Encyclopedia of Ephemera. A Guide to the Fragmentary Documents of Everyday Life for the Collector, Curator, and Historian. Edited and Completed by M. Twyman 2000 – 414 pp., fig., 16 lám. col. 60,83 44 PÓRTICO SEMANAL 555 191 Riesco Terrero, A., ed.: Introducción a la paleografía y la diplomática general 1999 – 366 pp., fig. 23,14 INDICE: 1. Paleografía: C. Sáez Sánchez / A. Castillo González: Paleografía e historia de la cultura escrita: del signo a lo escrito — J. C. Galende Díaz: Los ciclos escriturarios — A. B. Sánchez Prieto: El nacimiento de la escritura latina: la escritura en el mundo romano — P. Cuenca Muñoz: La fragmentación de la escritura latina: las escrituras precarolinas — J. Arnall i Juan: La escritura carolina — A. B. Sánchez Prieto / J. Domínguez Aparicio: Las escrituras góticas — E. Ruiz García: La escritura humanística y los tipos gráficos derivados — E. Ruiz García: La imprenta en Castilla durante el siglo XV — 2. Diplomática general: M. B. Piqueras García: Concepto, método, técnicas y fuentes de la diplomática — J. García Oro: Clasificación y tipología documental — C. Monterde Albiac: Génesis documental — F. Reyes Marsilla de Pascual: La tradición de los textos documentales — P. L. Lorenzo Cadarso: Caracteres extrínsecos e intrínsecos del documento — J. Domínguez Aparicio: La datación cronológica — A. Riesco Terrero: Sigilografía — A. Riesco Terrero: Normas de transcripción paleográfica — A. B. Sánchez Prieto: Cómo realizar un análisis paleográfico — Transcripciones — A. B. Sánchez Prieto: La crítica diplomática y la edición de conjuntos documentales. 192 Romeo, M. C. / I. Saz, eds.: El siglo XX. Historiografía e historia 2002 – 278 pp. 20,00 INDICE: G. Noiriel: Historia: por una reflexión pragmatista — M. Sabrow: ¿Un estado, dos culturas? La unificación alemana diez años después — P. Ruiz Torres: La renovación de la historiografía española: antecedentes, desarrollos y límites — J. J. Carreras Ares: Certidumbre y certidumbres. Un siglo de historia — M. Nash: Los nuevos sujetos históricos: perspectivas de fin de siglo. Género, identidades y nuevos sujetos históricos — J. Millán: Los sujetos históricos: modelos, tipos ideales y estrategias de investigación — J. Casanova: Las caras cambiantes del sujeto histórico: en busca de la igualdad — G. Eley: Democracia, cultura de masas y ciudadanía — P. Preston: La guerra civil europea, 1914-1945 — T. Carnero Arbat: El lento avance de la democracia — M. Pérez Ledesma: El siglo de las masas — M. Hroch: La identidad regional, étnica y nacional en la perspectiva histórica — M. Mann: Explicación de la limpieza étnica moderna: el macronivel — F. Archilés / M. Martí: Un país tan extraño como cualquier otro: la construcción de la identidad nacional española contemporánea. 193 Rosselló Lliteras, J.: Els pergamins de l’Arxiu parroquial de Santa Eulalia, IV: 1546-1590 2001 – 268 pp. 9,02 194 Rosselló Lliteras, J.: Els pergamins de l’Arxiu parroquial de Santa Eulalia, V: 1591-1630 2001 – 336 pp. 9,02 195 Ruiz de Loizaga, S.: Los cartularios gótico y galicano de Santa María de Valpuesta (1090-1140) 1995 – 214 pp. 4,51 HISTORIA. METODOLOGÍA 23 45 196 Segura Moreno, M.: Estudio del códice gótico (siglo XIII) de la catedral de Jaén 1976 – 239 pp., 40 facsím. 12,50 197 Suárez González, A. I.: Patrimonio cultural de San Isidoro de León. B: Serie bibliográfica, III: Los códices VI-X. 2 2001 – 682 pp. 24,50 198 Thompson, E. M.: An Introduction to Greek and Latin Palaeography 1912 – xvi + 600 pp., 250 fig. 42,73 199 Tonnerre, N.-Y., ed.: Chroniqueurs et historiens de la Bretagne, du moyen âge au milieu du XXe siècle 2001 – 244 pp., 3 fig. 21,84 INDICE: B. Merdrignac: L’apport des sources hagiographiques à l’histoire de la Bretagne médiévale — J.-P. Piriou: Une source historique méconnue: la tradition littéraire des bretons d’Armorique — J. France: Geoffroy de Monmouth et son époque — J.-C. Cassard: Les chroniqueurs et historiens bretons face à la guerre de Succession — J. Kerhervé: Les deux éditions de l’histoire de Bretagne de Bertrand d’Argentré — J. Quéniart: Les Mauristes et l’historiographie bretonne — J. Gourhand: L’abbé Joseph Mahé, premier érudit morbihannais — M. Denis: Arthur de La Borderie (1827-1891) ou «l’histoire, science patriotique» — P. Guigon: Dom François Plaine, bénédictin et historien breton (1833-1900) — B. Frelaut: René de Kerviler, ingénieur et historien — M. Debary: Un destin pathétique, René Largillière — M. Launay: Prêtres érudits ou prêtres historiens? — N.Y. Tonnerre: Un grand historien du droit: E. Durtelle de Saint-Sauveur — J.-P. Pinot: Le regard des géographes sur l’histoire de la Bretagne. 200 Torres Pegalajar, M. D. / F. Trujillo Domenech: Fondo de los condes de Gómara y fondo de la familia Arias de Saavedra. Catálogo 2001 – 346 pp. 9,62 201 Varona García, M. A.: Cartas ejecutorias del Archivo de la Real chancillería de Valladolid (1395-1490) 2001 – 723 pp. 35,01 202 Vega Sosa, C., ed.: Códices y documentos sobre México. Tercer simposio internacional 2000 – 631 pp., fig. 53,64 203 Vieillard, F., ed.: Conseils pour l’édition des textes médiévaux, I: 46 Conseils généraux 2001 – 175 pp., fig. PÓRTICO SEMANAL 555 12,20 204 Vivancos Gómez, M. C.: Documentación del monasterio de Santo Domingo de Silos (1255-1300) 1994 – 286 pp. 19,83 205 Vivancos Gómez, M. C.: Documentación del monasterio de Santo Domingo de Silos: Índices 954-1300. Fondo antiguo de Silos; Fondo de Silos en el Archivo historico nacional 1998 – 355 pp. 19,83 206 Vivancos Gómez, M. C.: Glosas y notas marginales de los manuscritos visigóticos del monasterio de Santo Domingo de Silos 1996 – 532 pp., fig. 19,83 207 Vowinckel, A.: Geschichtsbegriff und historisches Denken bei Hannah Arendt 2001 – vi + 380 pp. 47,84 208 Zimmermann, M., ed.: Auctor et auctoritas. Invention et conformisme dans l’écriture médiévale. Actes du colloque de Saint-Quentin-en-Yvelines, 14-16 juin 1999 2001 – 592 pp. 41,50 INDICE: 1. Les lieux de l’écriture: l’atelier, le scriptorium, la chancellerie: O. Guyotjeannin: Écrire en chancellerie — R. Favreau: Commanditaire, auteur, artiste dans les inscriptions médiévales — P. Geary: Auctor et auctoritas dans les cartulaires du haut moyen âge — L. Morelle: La mise en «œuvre» des actes diplomatiques: l’auctoritas des chartes chez quelques historiographes monastiques (IXe-XIe siècle) — 2. L’écriture continuée, ou du bon usage des autorités: G. Giordanengo: Auctoritates et auctores dans les collections canoniques (1050-1140) — P. Gautier Dalché: Sur l’«originalité» de la «géographie» médiévale — M. Paulmier-Foucart: L’actor et les auctores: Vincent de Beauvais et l’écriture du Speculum majus — S. Mula: Les modèles d’autorité religieuse dans la narration profane (XIIe-XIIIe siècle) — M.-A. Polo de Beaulieu: L’émergence de l’auteur et son rapport à l’autorité dans les recueils d’exempla (XIIe-XVe siècle) — D. Lett: Deux hagiographes, un saint et un roi: conformisme et créativité dans les deux recueils de Miracula de Thomas Becket — 3. Faire du neuf avec de l’ancien: citations, remplois, appropriations: F. Mora: Remploi et sens du jeu dans quelques textes médio-latins et français des XIIe et XIIIe siècles: Baudri de Bourgueil, Hue de Rotelande, Renaut de Beaujeu — E. Ornato: L’intertextualité dans la pratique littéraire des premiers humanistes français: le cas de Jean de Montreuil — A. Grondeux: Auctoritas et glose: quelle place pour un auteur dans une glose? — G. Dahan: innovation et tradition dans l’exégèse HISTORIA. METODOLOGÍA 23 47 chrétienne de la Bible en occident (XIIe-XIVe siècle) — A. Boureau: Peut-on parler d’auteurs scolastiques? — 4. Vaincre la routine: de la créativité en diplomatique: J. Belmon: «In conscribendis donationibus hic ordo servandus est...»: l’écriture des actes de la pratique en Languedoc et en Toulousain (IXe-X e siècle) — S. Barret: «Ad captandam benevolentiam»: stéréotype et inventivité dans les préambules d’actes médiévaux — M. Zimmermann: Vie et mort d’un formulaire: l’écriture des actes catalans (Xe-XIIe siècle) — 5. En quête d’auteurs: P. Bourgain: Les verbes en rapport avec le concept d’auteur — F. Vielliard: Auteur et autorité dans la littérature occitane médiévale non lyrique — E. Baumgartner: Sur quelques constantes et variations de l’image de l’écrivain (XIIe-XIIIe siècle) — J. Cerquiglini-Toulet: Polyphème et Prométhée: deux voies de la «création» au XIVe siècle — 6. Signes, signatures: les voies de l’attribution: B. Fraenkel: L’auteur et ses signes — S. Lefèvre: Signatures et autographes: l’exemplaire Antoine de La Sale — C. Jeay: La naissance de la signature dans les cours royale et princières de France (XIVe-XVe siècle) — T. Kölzer: Le faussaire au travail — D. Nebbiai: L’originale et les originalia dans les bibliothèques médiévales — L. Kendrick: L’image du troubadour comme auteur dans les chansonniers — 7. Les voies de la revendication: vers l’humanisme: M. Gally: Invention d’une langue et signature — P. Boucheron: L’architecte comme auteur: théorie et pratique de la création architecturale dans l’Italie du quattrocento — J.-P. Genet: L’auteur politique: le cas anglais. *** PÓRTICO LIBRERÍAS, S.A. Fundada en 1945 CONDICIONES DE VENTA ORDER INFORMATION -- Al efectuar pedidos indiquen el nº de catálogo y el correspondiente a cada libro. * When ordering books please quote both catalogue and item number. -- Ninguna devolución será aceptada sin consulta previa. * Returns will not be accepted without written permission. -- Los precios pueden variar sin aviso previo. * Prices are subject to variations without previous notice. -- Los precios incluyen el 4% de I.V.A. A los clientes de Ceuta, Melilla, Canarias y extranjero (excepto C.E.E.) se les descontará el 4% del precio de catálogo. * Prices include a 4% V.A.T. charge. All orders received from outside the EC will have the 4% V.A.T. discounted from the prices shown in the catalogue. -- Rogamos indiquen siempre su nombre y dirección postal en su correspondencia electrónica. * Please always include your name and postal address in your e-mails. -- Debido a la desaparición de la tarifa postal especial de libros, los gastos de envío hasta 5 kg. serán como mínimo de 9,00 para fuera de España ( 6,00 a Portugal). * Due to the high increase of the postal fee, a minimum extra 9,00 ( 6,00 to Portugal) shall be charged as shipping costs to shipments up to 5 kg. abroad. Formas de pago / Payment will be made: Particulares / Individuals: – Reembolso (solo España). – Tarjeta de crédito / Credit card: American Express, Tarjeta 6000, 4B, Mastercard, Eurocard, Diners Club, Visa. (Nº + código de seguridad: los tres dígitos al dorso de la tarjeta / Nr. + Card Validation Code (CVC): the three last numbers at the back of your credit card). Instituciones / Institutions: – Reembolso (solo España). – Giro postal / Postal giro. – Cheque in Euros, or in US dollars. – Eurocheque in Euros. – Bank transfer directly to: Banco Zaragozano Acc. Nº 0103 0190 51 0100004742. The sum to be paid should reach our bank account free of any charges or deductions. PÓRTICO SEMANAL le informa sobre América * Antropología * Árabe * Arqueología * Arte * GeologíaGeografía * Historia-Metodología * Hª Contemporánea * Hª Medieval * Hª Moderna * Hª de la Ciencia * Hª y Filosofía del Derecho * Lingüística * Literatura Española * Mundo Antiguo * Música * Teoría y Crítica Literaria AVANCES le informa sobre Arqueología Medieval * Biblioteconomía * Biología Marina-Pesca * Botánica * Ciencia Política * Cine * Egiptología * Estudios Asiáticos Estudios Eslavos * Filosofía * Hª del Pensamiento Económico * Literatura Francesa * Literatura Inglesa * Literatura Medieval * Museología-Restauración * Oriente Antiguo * Prensa--Radio--TV PÓRTICO LIBRERÍAS S.A. pone en su conocimiento que sus datos personales, bien facilitados por usted mismo o extraídos de fuentes públicas, residen en un fichero automatizado de datos de carácter personal, cuya finalidad es la realización de actividades relacionadas con la venta de libros. Los destinatarios de la información son, exclusivamente, todos los departamentos en los que se organiza PÓRTICO LIBRERÍAS S.A. así como los estamentos oficiales que por ley exijan la cesión. El responsable del fichero es PÓRTICO LIBRERÍAS S.A. Si nos facilita algún dato en el presente formulario de pedido, o si en un plazo de dos meses no manifiesta su oposición, AUTORIZA usted a PÓRTICO LIBRERÍAS S.A. para que, en cumplimiento de los fines directamente relacionados con las funciones legítimas del cesionario, trate sus datos de carácter personal de acuerdo con lo dispuesto en la Ley 15/1999 de 13 de diciembre. Le recordamos que, en todo momento, usted tiene derecho a ejercitar los derechos de oposición, acceso, rectificación y cancelación en el ámbito reconocido por la Ley Orgánica 15/1999 de 13 de diciembre. Para ejercitar los derechos arriba mencionados, y para cualquier aclaración, puede dirigirse por escrito a C/ Muñoz Seca nº 6, 50005 Zaragoza, o a [email protected].